No basta apostar pel producte local per salvar el camp
No ho tenia fàcil el Govern de Marga Prohens per regular per llei el producte local, tal com havia anunciat en aquest mateix setmanari. La gran quantitat de casuístiques i, sobretot, l’enorme fragilitat i magror de l’agroindústria illenca obligaven a fer un esforç per definir què és i què no és producte local. Perquè fins ara, el criteri havia estat d’alguna manera anomenar producte balear tot allò que es fabricava totalment o parcialment a les Illes, i també allò que únicament s’hi envasava. Fins al punt que en el passat es va poder veure un camió de ciment amb el distintiu.
Per aquest motiu, i basta veure com de satisfets n’estan els petits productors de proximitat, resulta destacable que per primera vegada una llei afirmi que en el cas dels elaborats, només podran assolir el distintiu oficial de producte local aquells l’ingredient principal dels quals sigui d’origen autòcton. Feta aquesta delimitació clara i concisa, que no deixa indiferent ningú, alguns productes envasats més que coneguts i tradicionals, però que no compten amb la matèria primera conreada a les Illes, quedaran fora de la denominació.
Al reportatge que aprofundeix sobre la qüestió en aquest setmanari es detallen exemples concrets de productes mítics que dins l’imaginari col·lectiu són locals, però que històricament, i encara ara, s’han caracteritzat per importar el seu ingredient principal, com pot ser la farina. Cal reconèixer aquí el coratge del Govern per mantenir aquest criteri, perquè, a més, només hi haurà un sector primari viable a les Illes si és capaç de trobar reconeixement institucional.
Amb la nova llei, tot aquell que fabriqui galletes, o el que sigui, que vulgui assolir la distinció, haurà d’incorporar l’ingredient principal d’origen balear. I això pot afavorir el sector primari i el camp. Però no podem ser ingenus: no passarà d’un dia per l’altre. Perquè ni l’agroindústria ni el camp no n’estan preparats. En tot cas, calia fer una primera passa, i aquesta és el reconeixement clar del producte local, donant així avantatge comercial als qui aposten pel sector primari. S’ha d’apuntar, però, que resulta contradictori com a criteri l’excepció que es fa amb la sobrassada i l’ensaïmada, amb l’aval de la normativa europea, que podran continuar important els ingredients des de fora sense perdre el distintiu de local.
Ara bé, de la mateixa manera que es reconeix l’encert i la determinació del Govern amb la reforma de la Llei agrària per empoderar el camp, hem de lamentar que els poders públics continuïn consentint la urbanització constant. Cap Govern, ni l’actual ni el pacte anterior, s’ha atrevit a augmentar la parcel·la mínima. I Menorca, que era exemple de protecció rural, ja estudia com dur-hi més turistes. Ara com ara, malauradament, el producte més genuí de les Illes és el xalet al camp.
