No va tot bé al front rus

Després de la fallida rebel·lió de Ievgueni Prigojin sembla com si els dirigents russos visquessin en una realitat paral·lela. La seqüència dels fets parla per si sola. Les tropes russes van deixar passar les columnes del Grup Wagner que es dirigien a Moscou, mentre els civils encuriosits les rebien pel carrer i els oferien menjar. El president, Vladímir Putin, va definir aquest espectacle com el d’una societat russa unida. El ministre de Defensa, Serguei Xoigú, va desaparèixer de la vista quan els seus subordinats xerraven amb Prigojin i va reaparèixer uns dies més tard per elogiar els oficials per la seva lleialtat. A Serguei Surovikin, un dels generals més experimentats de Rússia, el van filmar en una habitació no identificada demanant a les tropes del Grup Wagner que es retiressin. Mentrestant, els incompetents comandaments militars russos es mantenen en el càrrec.

Han sigut unes setmanes estranyes. Tot i així, sobre el terreny la campanya bèl·lica russa avança a empentes i rodolons, com fins ara. Durant aquesta breu rebel·lió les operacions s’han desenvolupat tal com s’havia previst i s’ha mantingut la cadena de comandament. No hi ha hagut indicis de resistències massives a incorporar-se a files, ni de desercions o amotinaments. De moment, les posicions defensives de Rússia –que s’estenen des de Bélgorod, a l’est, fins a Crimea, al sud– encara estan segures.

Fins quan, però? Els problemes endèmics de la campanya de Rússia a Ucraïna segurament no faran sinó empitjorar. Xoigú i el general Valeri Gueràssimov, l’oficial rus de rang més alt, continuaran dirigint la guerra amb la mateixa ineptitud. Mantinguts en el càrrec per Putin gràcies a la seva lleialtat, ara encara són més propensos a amagar-li la informació negativa i a presentar una imatge distorsionada de la guerra. La neteja interna de l’exèrcit que –segons sembla– s’està fent només n’augmentarà les disfuncions. El Kremlin s’ha decantat a favor dels que li són afins i ha reforçat així la via del fracàs.

Al marge de quin hagi sigut el seu destí després de la fallida rebel·lió, les crítiques de Prigojin a la guerra continuen sent perilloses perquè són encertades. Va assenyalar repetidament, amb un llenguatge tosc i irat, que és una guerra mal gestionada al més alt nivell per buròcrates que no s’assabenten de res, i això es tradueix en nombrosos problemes logístics i escassetat de municions. Va criticar Xoigú i Gueràssimov per minimitzar les males notícies i enganyar Putin i també per implicar-se en mesquines intrigues amb els seus subordinats. Va recalcar que els fills de l’elit russa s’escapen del servei militar mentre que els pobres tornen a casa dintre d’un taüt.

Però l’entorn de Putin, format pels interlocutors que li són lleials, li amaga aquests problemes i ofereix, en canvi, una visió alternativa tant al president com a una opinió pública indiferent. Dmitri Medvédev, vicepresident del Consell de Seguretat Nacional rus, afirma que el 2023 es van incorporar a l’exèrcit rus 185.000 homes. El ministeri de Defensa afirma que ha destruït més del doble d’HIMARS (sistemes múltiples de llançament de coets) dels que en total s’han entregat a Ucraïna. Segons Xoigú: “Tot va com havíem previst”. Res d’això és veritat.

La desaparició del general Surovikin és una prova molt més reveladora de la situació actual. Conegut per les seves tàctiques despietades –com ara la destrucció de ciutats a Síria i Ucraïna–, va prendre el comandament de les forces russes a la tardor i va ordenar la construcció de les extenses posicions defensives de Rússia (col·loquialment en diuen les “línies Surovikin”). Aviat, però, el van degradar i el van substituir pel general Gueràssimov, que poques setmanes després d’assumir el comandament va emprendre una ofensiva d’hivern ineficaç i cara. El general Surovikin, un veterà condecorat que ha participat en quatre guerres i amb prestigi entre els militars i veterans i les comunitats de bloguers, semblava tot un savi en comparació amb ell. Ara circulen rumors sobre la seva detenció com a càstig pels seus ja antics vincles amb Prigojin i la possibilitat que estigués assabentat de la rebel·lió. El fet que encara no s’hagi informat sobre el lloc on para fa pensar que el Kremlin encara no ha decidit com ha de procedir en el seu cas.

En aquesta atmosfera de sospita i incertesa en què desapareixen generals famosos i Putin de seguida llança acusacions de traïció, és probable que cada vegada esdevingui més freqüent l’autocensura entre els principals comandaments militars. El ministre Xoigú i el general Gueràssimov, que ara encara depenen més de Putin pel que fa a la seva seguretat i càrrecs, podrien ser més propensos a amagar-li o mitigar les males notícies del camp de batalla per conservar la seva confiança. Això enterboliria encara més la informació del Kremlin sobre la veritable situació de la guerra en un moment crucial del conflicte.

No va tot bé al front rus. Encara no se sap del cert si les tropes del Grup Wagner es retiraran totalment d’Ucraïna. Si se’n van, les unitats militars regulars patiran més baixes en un moment en què difícilment es poden permetre més pèrdues. Segons el cap de les forces armades britàniques, l’exèrcit rus ja ha perdut la meitat de la seva eficàcia operativa i potser no tindrà prou força per oferir resistència a l’actual contraofensiva ucraïnesa. Atrinxerades en les seves posicions defensives, algunes unitats del front gairebé no descansen ni disposen de contingents de reserva que les rellevin. Els constants atacs ucraïnesos als dipòsits de municions, nodes logístics i posts de comandament ho fan tot més difícil. La setmana passada van destituir com a mínim dos generals russos que s’havien queixat d’aquestes condicions insostenibles.

Tot això donaria a les forces ucraïneses una gran oportunitat per avançar si tinguessin els mitjans necessaris per aprofitar-la. Però també viuen una situació difícil. Sotmeses a constants atacs d’artilleria i sense un suport aeri adequat, lluiten per travessar els camps russos, sembrats de mines. Els seus enginyers militars retiren ara les mines manualment, una feina extremadament perillosa i laboriosa. Però les forces ucraïneses que han pogut arribar a les trinxeres russes moltes vegades han sigut capaces de retirar-les. Les municions de dispersió enviades fa poc pels Estats Units també hi haurien d’ajudar.

De moment, el front rus aguanta, tot i les resolucions errònies del Kremlin. No obstant, la pressió acumulada de les males decisions adoptades no para de créixer. El front rus podria ensorrar-se com –en paraules de Hemingway– el procés que porta a la bancarrota: “De mica en mica i després de sobte”.

Copyright The New York Times