No em trepitgis, que porto sandàlies!

I, de sobte, tornen a treure una altra vegada la carta del “terrorisme”! D'aquesta manera, el millor exèrcit del món, dotat dels uniformes i les armes més sofisticades del planeta, torna a enfrontar-se a altres éssers que porten sandàlies i turbants. L'enemic, des de fa dècades, necessita un nom estrany, un nom que quan s'aborda ha de crear i reafirmar la imatge del monstre que ha d'habitar l'imaginari col·lectiu i que es resumeix en un ésser vil, malvat, barbut, fosc, salvatge, mancat de maneres i incivilitzat. Les llegendes del monstre, enemic de totes les bones persones, s'ha anat construint gradualment en l'imaginari públic, d'adults i menors, gràcies a les superproduccions de Hollywood i altres mercenaris dels contes fantasmes.

Així que, enmig d'un genocidi assistit i consentit, torna aquesta vegada a sorgir com l'escuma el fantasma dels Houthis, que són uns éssers malèvols, com ho van ser els pirates somalis. Si algú no se'n recorda, eren éssers malvats que també portaven sandàlies, els cabells esvalotats, foscos, prims, abrasats pel sol i la mala nutrició i, sobretot, amb la mirada tèrbola, sense noms, perquè només els assignen l'etiqueta de criminals i terroristes. i allò destacable també és que els pirates somalis, igual que els terroristes Houthis, malgrat portar sandàlies, també portaven armes!

Segons el que ha recollit la premsa, un dels funcionaris dels EUA (no sabem qui és, però van destacar que és un funcionari) va declarar que els atacs dels Houthis “són una definició de manual de terrorisme”! El que seria interessant és que cada bàndol expliqui què és “un acte terrorista” i què és “un manual de terrorisme”. La paraula 'terrorisme' és, des de fa dècades, la nova arma de terroritzar el planeta, tota la humanitat, ja sigui els que portin botes o sandàlies. S'ha usat aquest concepte per a justificar actes de terrorisme d'estats contra altres estats per a desmantellar poders, saquejar riqueses. S'han legitimat atacs terroristes d'exèrcits contra població civil en terra que no importen a ningú, però per les riqueses de la qual s'assegura el benestar d'una gran part de persones inconscients de tot aquest joc absurd de control de la riquesa mundial. 

Em pregunto una altra vegada: què és un manual de terrorisme? Deu ser el credo? L'aspecte? La indumentària? El color? La pobresa? La fam que pateixen els iemenites des de fa dècades en una era en què les contenidors d'escombraries estan plens de tota mena de menjar? Terrorisme no deu ser el que ha sofert la població civil a Iraq per culpa d'armes nuclears inexistents? Terrorisme no deuen ser els actes bàrbars que van cometre els mercenaris del grup Wagner a països africans com Líbia, Mali i el Sudan? Terrorisme no deu ser l'extermini de 24.000 persones en els 100 dies del setge i bombardeig a Gaza, els culpables del qual són igualment Hamàs i Israel?

Per tant, repeteixo, què és un manual de terrorisme? i qui subministra les armes als terroristes ?

Keep calm, doncs, i no portis mai sandàlies!