No hem de sacrificar el camp, hem de consumir menys energia

Les Balears han de generar el 30% de la seva energia de fonts renovables el 2030, una data que semblava llunyana i que ara ja és ben a prop. Per aquest motiu, el Govern, amb bon criteri, ha assumit el repte de desplegar l’energia neta de manera decidida. Fins aquí, no s’hi pot posar cap emperò. Mai cap executiu havia impulsat l’energia solar com ho ha fet l’actual, amb un important èxit en la promoció de l’autoconsum. Ara bé, llegir el reportatge d’aquest setmanari permet veure que el ‘com’ és sense dubte millorable. Ara mateix a les Balears s’han autoritzat una trentena de grans instal·lacions fotovoltaiques que es construiran els propers mesos, i n’hi ha una quantitat similar en tràmit i que suposaran una important injecció de nova energia renovable. Però tots aquests grans parcs es faran en sòl rústic. Com expliquen els pagesos i els ecologistes, no es pot abordar el debat sobre noves maneres de produir energia considerant només el sacrifici de les hectàrees de terra fèrtil. I no ho pot fer un govern que s’omple la boca fent campanyes de promoció del producte local i del concepte de quilòmetre zero, si el que es fa és facilitar a les totes aquests impactes, que no surten de franc. 

Les Balears han fet normatives en què s’indica que els espais com els aparcaments de grans superfícies han de ser solaritzats. I té sentit. Zones ja asfaltades, i de mida enorme, han d’acollir les plaques solars que necessitam per complir els compromisos i el sentit comú: produir energia neta. Però, curiosament, una passejada per les Illes mostra que la major part d’aquests espais es manté inalterada, sense cap gran instal·lació solar. L’Executiu no es pot excusar dient que no hi ha manera de canviar les preferències dels promotors dels parcs. Els promotors, com és legítim, sempre cercaran fer els parcs on surti més barat. I, ara per ara, això és, en el seu cas, el camp. 

Però no ho és, gens econòmic, sacrificar el camp per a la societat illenca, que perd capacitat de producció agrària i ramadera i, no ho oblidem, paisatge: segurament l’única indústria que realment tenen les Illes. S’havia de zonificar, de categoritzar on i com, i no s’ha fet. I el camp ho paga. El Govern no ha sabut o no ha volgut trobar fórmules efectives per fer energia neta en llocs ja edificats. Ara bé, en tot cas, és fonamental entendre que no som davant un plantejament de simple substitució de tipus d’energia. És imprescindible reduir el consum energètic i canviar el model. Però, si es miren les estadístiques urbanístiques i la pressió humana que suporten les Illes, és exactament el contrari del que ha passat.