Que les Balears pateixin especialment la crisi econòmica derivada del coronavirus també té a veure amb l’educació. Al setmanari publicat aquest dissabte, l’ARA Balears informava que les Illes són a la coa d’Espanya de la inversió en educació per habitant. La dada és infinitament més significativa que no la que remarquen des del Govern per intentar tapar la vergonya i el despropòsit: al·legar en defensa pròpia que som la vuitena comunitat amb més despesa per alumne és llançar un insult a la intel·ligència. O sigui, si a les Balears només estudiassin 10 persones i s’hi invertís la mateixa quantitat total que ara, ocuparíem de cop el lloc del món amb major despesa per alumne, amb moltíssima diferència sobre el segon. I què? També seríem la societat amb més terrossos del planeta. A punt per no fer res, per no pensar res, per no decidir res.
Si som a la coa en inversió per habitant és sobretot perquè hi ha moltes més persones que abandonen els estudis, que no estudien. I això és així perquè el nostre model econòmic els crida sense reclamar-los formació, cap ni una. Per a qualsevol que tot just deixa enrere l’adolescència, el dolç d’un sou, al turisme o a la construcció, unit a la tendència generalitzada de les televisions majoritàries d’oferir un nivell a l’alçada de qui no sap ni per quin costat surt el sol, fa que el nombre de persones en les quals s’ha d’invertir es redueixi de manera extraordinària. Això, fins que s’adona que quan no hi ha turisme, ni construcció, com no n’hi ha aquests darrers mesos, gairebé no hi ha res pus. I és quan el Govern, cedint a les pressions dels reis de l’hoteleria i del totxo, però també observant que tota aquesta gent amb la qual no han hagut d’invertir en educació quasi no pot fer res més, treu un decret de reactivació econòmica que posa autopistes per facilitar que hi hagi més turisme i més edificació.
Aquell crit que llançaren les camisetes verdes a les portes d’una inauguració de la Nit de l’Art durant el mandat de José Ramón Bauzá, aquell 'No hi ha cultura sense educació', tan i tan cert, el podem aplicar a qualsevol parcel·la del present i del futur. No hi ha res sense educació. És per aquesta via, també, on ha d’anar la reactivació de la nostra societat. L’educació proporciona les eines per a la diversificació. I ara que sabem que, a mitjan termini, no hi ha més remei que diversificar, no ens posem medalles per la inversió en educació per alumne, i anem a posar mesures per incentivar una comunitat educativa forta, cohesionada i cada cop més àmplia.