No juguem amb la llengua
Igual que amb la llengua, hi ha temes amb els quals no podem jugar o especular, que cal abordar necessàriament sobre la base del consens i no de la confrontació ni del tacticisme. La darrera “Mirada des del catalanisme” de Portes Obertes del Catalanisme parla d’això. La nota d’opinió elaborada per la junta de l’associació considera que ara com ara aquests temes prioritaris són tres: llengua, autogovern i immigració.
Hi ha una onada de confrontació i de polarització en la vida política i social, que ha arribat al paroxisme amb la nova presidència de Donald Trump i que afecta tots els països del nostre entorn. A Catalunya també l'afecta aquest clima tens i polaritzat. No som, certament, un oasi aïllat del món. Però després d’una època molt difícil marcada pel Procés sembla que es donen les circumstàncies –i diria que també la necessitat– per entrar en una etapa de més diàleg entre els diversos actors polítics catalans.
A Portes Obertes del Catalanisme som conscients de la relació de rivalitat, de vegades força contradictòria, entre les dues forces principals de l’independentisme (Junts i ERC), que condiciona massa decisions i sovint impedeix avançar. També del deteriorament de l’activitat institucional que s’ha instal·lat a la política espanyola i de l’enorme dificultat de trobar espais de col·laboració entre el Partit Socialista i el Partit Popular. Però malgrat això, creiem que el nou clima aportat per la presidència de Salvador Illa enceta un període que podria ser força positiu per a Catalunya (i també per a Espanya) si els grups parlamentaris encertessin a trobar vies de col·laboració entre ells.
Moltes de les qüestions que han d’ocupar l’agenda catalana han de ser objecte de debat i, eventualment, de compromís o pacte, encara que hi hagi aspectes programàtics que ho facin difícil. Això no ens ha ni d’estranyar ni d’alarmar. En els grans projectes d’infraestructures (xarxa ferroviària, aeroport, eixos viaris o instal·lacions energètiques) o en l’agenda social (desenvolupament de la reforma laboral, disminució de la jornada, política d’habitatge...), hi ha punts de vista diferents que responen a plantejaments, ideologies o visions del país diferenciades. La discrepància, que no ha d’impedir el diàleg, forma part de la lògica democràtica.
Però els temes que he citat al començament de l’article (llengua, immigració, autogovern) haurien de formar part –i així ho proposem des de Portes Obertes del Catalanisme– d’uns nous consensos nacionals al marge de la confrontació tàctica i dels interessos legítims de cada força política.
En el cas de la llengua, creiem que és possible un consens nacional basat en quatre punts: el reconeixement del paper definitori del català en la personalitat nacional de Catalunya i alhora el reconeixement i respecte de la realitat sociolingüística del país; el suport a les necessàries mesures de foment de l’ús social del català, especialment en àmbits com ara la comunicació, la tecnologia, l’activitat econòmica i financera o el món jurídic; el respecte als objectius en l’àmbit escolar, que no són altres que assegurar que en acabar l’educació obligatòria tothom coneix, comprèn, usa i aprecia les dues llengües del país i, finalment, la renúncia a qualsevol actuació que pretengui situar el català com una llengua secundària o el castellà com una llengua forana.
El mateix diem sobre la millora del nostre autogovern, que es pot i s'ha de millorar tot reforçant les competències de la Generalitat i les seves capacitats financeres i normatives. Una millora de l’autogovern que ha de contribuir a la millora de les condicions de vida dels ciutadans i que convé inscriure en la lògica de les reformes territorials que necessita Espanya.
I, finalment, un consens sobre la immigració que consideri les persones migrants com a titulars dels mateixos drets i els mateixos deures que tenen avui els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya. També que reconegui la necessitat i la urgència de gestionar correctament el fenomen, és a dir, que hi hagi polítiques públiques i mitjans que assegurin que els serveis públics es dimensionen adequadament per atendre la totalitat de la població.
Són consensos que ajudarien a crear una atmosfera més propícia per a la convivència, la cohesió nacional i la capacitat de progressar de la nostra societat, i a fugir de la confrontació sistemàtica, empobridora, que tant perjudica la vida democràtica i el seu prestigi.
