No a la LOMQE: una ocasió perduda

Dilluns dia 29 de febrer vàrem rebre una invitació de la presidenta del Govern de les Illes Balears i d’Illes per un Pacte Educatiu per anar d’assistents a la signatura d’un acord per un pacte social i polític per l’educació. Un acord que s’ha fet al marge del Consell Escolar de les Illes Balears i que s’hi trametrà en posterioritat. Felicitam els integrants d’Illes per un Pacte per la feina feta de debat, participació, autoformació i consens en la recerca de la millora de l’educació a les Illes Balears, però l’STEI Intersindical en aquesta ocasió no hi ha participat.

Malgrat els esforços -que em consta que han fet els companys del sindicat- per debatre i incloure els punts que consideram importants dins el document, finalment no s’hi han inclosos. Hi ha hagut intents d’integrar l’STEI en aquesta plataforma. És cert. El sindicat ha mantingut reunions a Palma i s’ha desplaçat fins i tot a Menorca per arribar a acords amb la resta de membres d’Illes per un Pacte. Finalment la inclusió no ha estat possible. Agraïm l’esforç a entitats com la FAPA, la UIB, Menorca Edu 21... i altres persones que han intentat acostar posicions entre uns i altres. L’STEI creu i treballa, tant en l'àmbit estatal com en l’autonòmic, per l’estabilitat legislativa que ens permeti arribar, de manera real i entre tots, a un pacte social i polític per la llengua i per l’educació.

L’STEI Intersindical no és dins Illes x un Pacte bàsicament perquè hi ha dos punts que no han estat recollits en el document. El primer és que l’STEI demana que es reforci de manera clara la democràcia interna dels centres, la participació activa del professorat i que la presa de decisions es faci en els claustres i en els consells escolars. Tampoc no li interessa legitimar, amb la seva participació, una acció de govern per desenvolupar la LOMQE. Hem de recordar que 50 senadors del PSOE varen impugnar alguns articles de la LOMQE, però no impugnaren l’article 120 bis que hi va incloure José Ignacio Wert. Aquest article, del ministre que ens volia espanyolitzar, determina que les directives dels centres puguin triar el professorat i els atorga un poder que el sindicat considera que no s’ha d’acumular en una sola persona. El sindicat sap i reconeix que les directives dels centres fan molt bona feina. Que exerceixen la seva funció de manera justa i que lideren projectes pedagògics als centres. I els felicitam. Però no volem que l’escola pública tengui un funcionament d’empresa privada i per això continuam reivindicant la feina en equip del professorat amb la participació de les famílies.

En segon lloc, el tema de la llengua catalana com a llengua vehicular de l’aprenentatge i de comunicació interna i externa dels centres no queda prou clar i en aquest tema tampoc no podem badar. Duim quasi 10 mesos de govern i encara no s’han posat en marxa mesures actives a favor del català, ni dins ni fora de l’escola. El decret de mínims no es compleix a molts de centres i el document d’Illes x un Pacte tampoc no en parla de manera clara.

Pensam que la unitat d’acció és molt necessària per recollir propostes que ens puguin dur a pactes i a futures lleis d’educació estables. És bo començar processos fonamentats en la inclusió de tots els que formam part de la comunitat educativa, sense excloure cap entitat. La Plataforma Crida per la feina feta des dels inicis de la seva creació mereix ser escoltada i tinguda en compte. Aquest era un bon moment per començar de nou, recollint la bona feina d’Illes per un Pacte i sense menystenir ningú. Hem perdut aquesta primera ocasió. Per segona vegada des de la Presidència i la Conselleria d’Educació es donen per fets acords o consensos que no són reals. És necessari conèixer bé el territori que es trepitja (sic) i que els polítics que ens representen alcin la vista, obrin finestres, dibuixin un somriure, marquin nous horitzons, creïn complicitats... on cadascú pugui aportar el millor que té en benefici de l’educació que tots volem i somiam, i que és aquella que els bons mestres fan realitat cada dia. Una nova manera de treballar per l’educació és possible i esperam poder veure-la en funcionament ben aviat.