No mantinguem les distàncies
BarcelonaFa unes setmanes, de visita a Barcelona, l’escriptora Irene Vallejo em parlava de la tendència que encara hi ha a separar les humanitats i les ciències, com si fossin territoris diferents i, fins i tot, deia, en conflicte. Al contrari, ella creu que hem de lluitar per acabar amb aquesta distinció i treballar les connexions entre les dues “matèries”, perquè això ens enriquirà i ens permetrà tenir mirades i punts de vista diversos sobre la realitat.
Uns dies més tard, em trobo a Twitter una imatge que resumeix exactament el que reclama Vallejo: una foto, penjada pel Manuel Guerrero, dels poetes Blanca Llum Vidal, Jaume C. Pons Alorda i Josep Pedrals recitant a l’Hospital Germans Trias i Pujol (Can Ruti). Encuriosida, investigo una mica: l’activitat forma part del projecte In_cert, promogut des de Can Manyé, un espai municipal d’art, poesia i creació contemporànies d’Alella. En plena pandèmia, es van posar a treballar en un projecte que acostés l’art, la ciència i el pensament, que treballés també la seva vinculació amb la salut, i on científics i investigadors de l’hospital fessin equip amb persones del món de l’art, de la literatura o de la psicologia, entre altres matèries de coneixement. Un dels resultats va ser una exposició de les artistes Nora Ancarola i Jo Milne, avesades a col·laborar amb el món científic. Ara, algunes de les seves obres encara són a Can Ruti, on han aconseguit modificar l’espai i la llum, i han convertit l’hospital en un lloc més acollidor.
També van aconseguir transformar-lo Vidal, Pons Alorda i Pedrals, que hi van fer recitals improvisats en set espais diferents: la maternitat, urgències, diferents sales d’espera. Van acordar, m’explica en Josep Pedrals, que recitarien només poemes lluminosos. Tot i la sorpresa inicial dels pacients que esperaven el seu torn, la gent (també metges) els escoltava i moltes persones els donaven les gràcies al final de cada intervenció. Els nens, entusiasmats, els van acabar aplaudint. En Pedrals m’explica que de tant en tant ells feien algun comentari, vinculant paraules de forma molt pertinent: l’espera i l’esperança; hospital i hospitalari; la paciència dels pacients. Quanta proximitat, que lògic, i que incomprensible que encara hi hagi qui hi vulgui mantenir les distàncies.
