No som Marie Kondo, però ens faria il·lusió

L’organitzadora professional Clara Massons fa un article a l’ARA per explicar-nos com endreçar. Cita la gran diva de l’ordre, Marie Kondo, que troba que “si endreces a poc a poc, et passaràs la vida endreçant” i, per tant, “és més eficaç (encara que més cansat) fer l’oosouji, la neteja exhaustiva de casa que fan els japonesos cada 28 de desembre”. El que vindria a ser fer dissabte però un cop l’any. Això de l’endreçar depèn sempre d’una qüestió: ho fas o t’ho fan? És molt diferent.

Marie Kondo –vull recordar-ho– predicava amb l’exemple fins que va tenir fills. Llavors –ho ha confessat– ja va considerar que potser no calia enrotllar les tovalloles perquè ocupessin menys espai al calaix, com ens explicava. Això és així perquè qui té fills ja sap que les tovalloles viuen més temps a la rentadora i a l’estenedor. I perquè no et pots dedicar a enrotllar tovalloles quan ensopegues amb pijames a terra girats del revés i (molt important) amb la roba interior incorporada, cosa que demostra que l’usuari no practica l’oosouji, però potser sí que practica l’Oso Yogui (hivernar a la cova i sortir per menjar quan ha passat el fred).

Jo tinc respecte màxim pels que no volen llençar res (per si es pot aprofitar), però sempre que siguin endreçats. Si no, són un malson. Són els que no volen llençar res, mai, però ho tenen tot per allà enmig. Veig mobles sabaters a les terrasses, plens de sabates amuntegades. Veig diaris amuntegats, veig calaixos plens de piles, rodolant, de bolígrafs que no guixen, de roba que no t’hi cap. Ahir, i per explicar el contrari, vaig veure un pagès que buidava una casa. Era admirable com estava apilant, perfectíssimament, allà a fora, unes teules i uns totxos que, després, carregaria a la furgoneta. La teva taula de treball, cotxe de feina, instrument musical, estris de cuina ho expliquen tot de tu. Em commouen les piles de llenya perfecta a l’entrada de les cases.