No oblidam Aurora Picornell
Feminisme, laïcisme, antifeixisme i justícia social són quatre reivindicacions ben vives –i necessàries– al segle XXI. L’activista Aurora Picornell, assassinada pels feixistes a Porreres el 5 de gener de 1937, quan tan sols tenia 25 anys, ja lluitava fa gairebé un segle perquè la societat mallorquina les assolís. No l’oblidam. Ni a ella, ni a les altres quatre roges del Molinar amb qui la varen executar, homenatjades totes cinc divendres al Teatre del Mar de Palma. Picornell hauria de ser un referent en la societat mallorquina del 2019, quan els fantasmes del franquisme –que mai no han desaparegut del tot– tornen cada pic més visibles, més sòlids.
L’ectoplasma carregat d’odi i masclisme de l’extrema dreta no va desaparèixer amb la mal anomenada transició, tan sols es va amagar –i en alguns casos no gaire–. Ara es torna a treure la careta; més o menys mutat, surt sense vergonya dels racons més foscos i fa evident que encara en queda massa, del franquisme. La xenofòbia i el centralisme autoritari tornen al debat públic. Fins i tot, encara que sembli mentida, també creix el masclisme polític. Les envestides contra les polítiques per tal d’eliminar la violència masclista no són atacs a les dones, són atemptats contra tota la nostra societat. L’antifeixisme no és res més que responsabilitat democràtica.
Treballadora incansable, jove, intel·ligent, compromesa, dona i conscient de l’opressió que vivia per ser-ho, Aurora Picornell hauria de ser un estendard, un referent per a les generacions més joves. Lluitava per canviar les coses, per aconseguir un món millor, que el seu combat no sigui mai en va.
