No oblidem la condonació de deute del FLA
El gran repte econòmic de la present legislatura és materialitzar l’acord per a un finançament just i singular per a Catalunya, fora del règim comú i basat en el principi de sobirania fiscal plena.
És a dir, assegurar que l’Agència Tributària de Catalunya (ATC), que actualment recapta només el 9% dels impostos generats a Catalunya, passi a recaptar i a gestionar el 100% dels tributs. Una proposta que preveu establir una transferència a l’Estat, com a contraprestació dels serveis que aquest seguirà prestant a Catalunya, així com una quota per a l’equitat territorial.
Aquesta ha de ser la prioritat: assolir la sobirania fiscal –tenir la clau de la caixa dels impostos que es paguen a Catalunya i corregir l’infrafinançament que Catalunya pateix des de fa 40 anys–. És el moll de l’os de l’acord polític assolit fa uns mesos entre Esquerra Republicana i el PSC/PSOE per a la investidura de Salvador Illa. Un acord que, per materialitzar-se, requerirà una feina ingent i d’un monitoratge exigent i meticulós, que asseguri el compliment de fites tangibles els pròxims mesos. Unes fites, tant tècniques com legislatives, que han de permetre assolir la primera fita de l’acord, que és que l’ATC es faci càrrec de la gestió de l’IRPF del 2025.
A banda, hi ha una altra qüestió econòmica de gran importància que cal tenir ben present, pel seu elevat impacte en les finances de la Generalitat i, per tant, en l’economia de Catalunya i el benestar de la ciutadania. Es tracta de la cancel·lació del 20% del deute del fons de liquiditat autonòmic (FLA) que Esquerra Republicana i el PSOE van pactar fa un any per a la investidura de Pedro Sánchez.
Què és el FLA? Per què és tan important materialitzar aquest acord de cancel·lació?
El FLA, fons de liquiditat autonòmic, és el mecanisme amb el qual el govern espanyol deixa diners, en forma de préstecs, a les comunitats autònomes que no tenen prou ingressos per cobrir les seves despeses i que no poden obtenir diners emetent deute als mercats –per manca d’autorització de l’Estat–. Va ser creat l’any 2012, en un moment en què les autonomies, amb l’excepció de les forals, van trobar tancat l’accés als mercats financers, i ha esdevingut l’única font de finançament del deute de la majoria d’elles.
Avui en dia, la Generalitat deu al govern espanyol 74.000 milions d’euros de deute FLA. És un endeutament pervers, ja que es produeix a conseqüència de l’infrafinançament crònic que pateix Catalunya des de fa dècades. És a dir, els recursos que la Generalitat obté del model de finançament són insuficients i per això es veu obligada a recórrer al FLA.
L’acord assolit entre ERC i el PSOE determina una cancel·lació del 20% d’aquest deute. És un acord històric i indispensable per a les finances de la Generalitat. Per què?
En primer lloc, perquè la reducció del volum d’endeutament aportarà un “oxigen financer” essencial per poder endegar nous projectes d’inversió, molt necessaris, que fins ara eren inviables d’impulsar. En segon lloc, perquè permetrà un notable estalvi en el pagament d’interessos, un estalvi que permetrà derivar recursos cap a enfortir els serveis públics. En el context actual d’elevats tipus d’interès, la Generalitat ha pagat l’any 2024 uns 1.300 milions d’euros en interessos. Per tant, l’estalvi anual derivat de la cancel·lació del 20% de deute FLA és molt rellevant.
En conclusió, l’infrafinançament crònic que pateix Catalunya des de fa quatre dècades és ben real i té efectes perniciosos sobre els serveis públics i l’economia catalana. El reflex d’aquest infrafinançament, com també de la inexecució d’inversions per part de l’Estat, és l’endeutament amb FLA. Sovint, sentim com els partits polítics catalans a Madrid reclamen al govern espanyol poder disposar d’unes dècimes més de dèficit en el pressupost anual. Cal ser conscients que això és “pa per avui i gana per demà”, ja que suposa més deute a sumar en el còmput total.
El que necessita la Generalitat són més ingressos i menys endeutament. Per això és essencial que els partits polítics catalans facin pinya i centrin esforços, conjuntament, en exigir tant el compliment de l’acord per un finançament just i singular, com també la important cancel·lació de deute FLA.
