No fer política
L’encara president Mazón, en fase terminal malgrat que li costi reconèixer-ho, va sorprendre el públic a l’encarregar la direcció de les tasques de reconstrucció del País Valencià a un militar. Amb un argument que només sentir-lo fa feredat: els militars no fan política. Per no fer política, el general Gan Pampols ha estat nomenat vicepresident del govern, amb capacitat d’elegir els responsables de la tasca. I de fet ja ha incorporat un altre militar. No farà política però és a l’executiu: un poder polític que representa l’estat. El president Mazón, renunciant a un poder que deriva de la seva condició, ha dit que no intervindrà, que el general operarà autònomament. Tanmateix, les decisions del govern estan sotmeses al control dels altres poders, començant pel legislatiu. Hem d’entendre que les del vicepresident-general quedaran fora d’aquest control, com si es tractés d’una figura d’excepció?
Més encara, Feijóo no té cap problema per validar el plantejament del president valencià. ¿Hem d’entendre que el PP està introduint una figura nova a la política: el càrrec no polític, irresponsable davant del seu president i del Parlament? Desconec la competència del general i, per tant, no tinc raons per sospitar de la seva eficàcia. I estic segur que les raons de Mazón són prou prosaiques. En el fons, busca algú que no li faci ombra però li faci la feina, desplaçant cap al general responsabilitats que són seves i no hauria d’eludir. Una pèrdua de temps: Mazón està tan acorralat per la seva gestió irresponsable que ningú el tornarà a primera fila. I si el general no se’n surt, el primer a qui li tocarà el rebre serà al president.
El discurs, validat per Feijóo, sobre la condició apolítica dels militars no té res d’innocent. Estava en primera línia de la doctrina franquista: ells havien vingut a salvar el país de la política, perquè els partits havien destrossat Espanya, i tot els estava permès. I, tanmateix, van estar quaranta anys fent política despòtica, és a dir, sense cap control ni cap límit. Per això fa feredat que a aquestes altures el PP recuperi una icona de la ideologia de la dictadura. El mateix Franco es vanagloriava que ell no feia política. Fa basarda que aquesta empanada encara estigui viva en determinats sectors de la dreta espanyola. És lamentable que en un moment de pressió el PP surti amb relíquies ideològiques de la dictadura. Gan Pampols està sotmès al control del Parlament per llei i al compliment de les regles del joc. Que Mazón estigui amortitzat no li dona dret a eludir obligacions mentre sigui president. I ell és responsable màxim de l’acció de govern. També de la de Gan Pampols.
