Per què no regalar un premi Planeta

PalmaHi ha diu amb malícia que els guanyadors del premi Planeta són els llibres més venuts i els menys llegits. Són els que regala qui no entén de llibres a la gent a qui li agrada llegir. A aquest amic intel·lectual que segurament té uns gustos literaris directament oposats a l’últim melodrama de Sonsoles Onega, que la crítica ha destrossat per més que la seva amiga, la reina Letícia, en sortís al rescat amb una promoció impagable.

Regalar llibres a algú que realment coneixes és un plaer. Ha de fer-se pensant en l’altra persona, no en un mateix. Si a la teva amiga l’al·lucinen els russos, cerca la millor edició possible de Guerra i pau perquè segur que hi tornarà si n’hi ofereixes una traducció inèdita, millorada, o una portada estèticament subjugant. Si arriba la nit dels Reis i no tens cap idea, no recorris al Planeta perquè han quedat molt lluny els temps en què el guanyaven (per obres bones, a més) escriptors com Antonio Muñoz Molina.

Un altre dels mites estesos en el premi literari més cèlebre (i dotat) d’Espanya és que les obres finalistes tenen més qualitat que les guanyadores. No crec que sigui un axioma. Però pensant en aquesta idea, vaig acabar en el canal de YouTube (una joia) de Jaime Bayly, l’autor que va quedar segon per darrere de Maria de la Pau Janer, l’any més divertit del certamen. La mallorquina segur que hauria preferit la crítica demolidora a Babelia dedicada a Onega abans que l’escarn públic que li va aplicar el jurat, amb Juan Marsé al capdavant. A Bayly –que té alguna novel·la realment poderosa–, la seva agent Carme Barcells li va presentar al Planeta una obra menor sense que ell ho sabés. L’escriptor assegura que no vol tornar a participar mai en un premi literari. Que no li compensa. Que els doblers no paguen l’exposició i el mal rotllo generat. I això que la polèmica, per a Bayly, és un estat natural. Però allò va ser massa fins i tot per a un enfant terrible com ell. Marsé parlava de qualitat literària “subterrània”. Supòs que l’autor de Si et diuen que vaig caure va pensar a deixar-lo desert, però a veure qui parava la maquinària comercial de l’editorial. Impossible. I amb l’escàndol, segur que es van vendre més llibres que mai. Només per saber si realment els guanyadors eren tan dolents com es deia. Sempre ens quedaran els russos. I els vídeos de Bayly a YouTube.