No serà l'Ibai qui enterri el periodisme
No soc gaire amant del futbol ni tampoc del periodisme esportiu, però el debat sobre els límits i el futur de la professió que s’ha destapat amb l’entrevista d’Ibai Llanos a Messi a l’estadi del PSG és paradigmàtic. Sobretot si ho llegim en clau generacional i econòmica, perquè el que està en joc va més enllà de la (con)fusió d’entreteniment i informació. L’autèntica disputa és la competència per captar la nostra atenció. Així doncs, no són els streamers el que posarà en perill el periodisme, sinó tot l’ecosistema digital, que, tal com està actualment dissenyat (i desregulat), alimenta els titulars pescaclics (clickbait ) i els continguts alterats i manufacturats que adoben la desinformació.
La plataforma Twitch, que durant molt de temps era un territori conegut només per la gent del món dels videojocs, cada vegada s’entrellaça més amb la televisió. Aquesta setmana, el moviment del hòlding de Piqué comprant els drets de la lliga francesa i l’aliança amb Ibai Llanos per retransmetre-ho via Twitch farà que el debut de Messi amb el PSG es pugui veure en obert, i desbanqui així l’imperi d’exclusivitat de les televisions de pagament. Això vol dir que el món dels e-sports i el món de l’esport tradicional deixen de viure d’esquena. El futur immediat ja està en les estratègies multicanal. Mentre que la televisió ens tracta com a mers espectadors, Twitch és un espai de retransmissió i de comunitat. Seria com veure la tele i anar-ho comentant via Twitter, però tot en un mateix espai. I si ho segueixes en directe, pots llançar preguntes i intervenir-hi. Ja no estàs expectant, sinó que també pots ser-ne protagonista. I això dispara el sentiment de pertinença. Transcendeix el debat de nou i vell periodisme, perquè sacseja rols, imaginaris i models de negoci.
Per bé i per mal, la qualitat i el rigor a les xarxes depenen de qui crea el contingut. Twitch també és un espai on joves periodistes reinterpreten les fórmules i es donen a conèixer. És el cas de l’Emilio Doménech, conegut per la seva anàlisi sobre política dels Estats Units, que l’ha dut als mitjans tradicionals. Això és bona notícia, perquè com a societat continuem necessitant veus d’anàlisi, que aprofundeixin en la complexitat dels temes i que sàpiguen generar les preguntes impertinents per demanar explicacions. I que tota generació tingui referents de qualitat és fonamental.
Ara bé, la dinàmica latent que pot desvirtuar el periodisme en l’àmbit digital és la mercadotècnia que preval en les plataformes. No oblidem que a Amazon (propietària de Twitch) el que li interessa és conèixer-nos més per vendre’ns millor. Des d’aquest prisma, en realitat l’Ibai és l’esquer per fer-nos entrar a la plataforma. Messi i les seves samarretes signades per a un sorteig són l’esquer de l’esquer. Poder-hi participar com a subscriptors és la invitació a un estudi de mercat encobert. En realitat, la pregunta és com garantir el codi deontològic del periodisme en un ecosistema digital fagocitador.
