No sigueu fills de puta
Sí, sé que ens ha tocat viure uns temps incerts i complicats, una època en què el nostre món sembla assetjat per tota mena de perills i amenaces i que de cada dia és més difícil sostenir i aferrar-se a les velles certeses que ens sustentaven. Impossible no caure en la desesperança i entregar-se a la sospita que tot allò que coneixíem s’enfonsa, que la gent ha tirat la tovallola i s’ha rendit, que la por i l’enuig ho travessen tot i tanmateix tothom mira per ell i per tant seria una ingenuïtat no fer el mateix. Però jo, que he sentit sovint tots els dimonis del rancor apoderar-se de cada àtom de la meva carn, us dic, germans i germanes: no sigueu fills de puta.
Perquè ser-ho seria el més fàcil. De fet, ho és, i queda clar que és una opció que prenen de cada cop més persones, que molts han perdut la fe en els altres i han decidit descarregar les seves frustracions i temors sobre el primer cap de turc que se’ls presenta.
Però jo, germans i germanes, us torn a dir: no sigueu fill de puta.
Potser només bastaria amb això per fer d’aquest un món un poc més habitable. No cal fer bones accions; igual només basta amb no contribuir a la quota diària de misèries amb què la vida ens recorda que estam vius sense necessitat d’afegir-hi cap misèria de collita pròpia.
Per això us deman, germans i germanes, no sigueu fills de puta.
Que què és ser fill de puta?, em demanareu. Potser aquí sí que som capaços d’arribar a un consens i trobar certa base moral fonamental: una bona definició de ser fill de puta seria ser cruel i infligir dolor sense cap mena de justificació real ni necessitat manifesta, especialment quan s’és cruel i s’infligeix dolor als més vulnerables, a aquells amb menys opcions de tornar-te-la; ser fill de puta és pensar que la teva dignitat val més que la dignitat dels altres, a qui tens dret a menysprear i maltractar per salvaguardar els teus petits privilegis.
Sí, germans i germanes, vivim envoltats de sàdics, de persones com tu i com jo que enfonsarien pasteres enmig de la mar i permetrien que els nàufrags s’ofegassin, que són incapaces d’empatitzar amb la confusió i el dolor d’un infant que sent que hi ha alguna cosa rompuda dins ell perquè el món, a tota hora, li repeteix que allò que sent no és normal, com si sentir o no sentir fos una opció, com si poguessis triar a qui desitges o estimes, o el teu color de pell, on neixes i quants doblers tendran els teus pares, qui seran, el mal que et faran o l’amor que et daran, si seràs violada i et quedaràs embarassada; com si haguessis decidit voluntàriament patir fam, que la violència inundi els teus carrers o que el món sigui, per a tu i els teus, un lloc injust i despietat.
No pots decidir res de tot això, però sí que pots decidir no ser un fill de puta.
Per això, perquè les circumstàncies d’una vida poden ser ja prou cruels, és important que no sigueu fills de puta.
Així de simple. No. Sigueu. Fills. De. Pu. Ta.
Repetiu amb mi: No. Sigueu. Fills. De. Pu. Ta.
No ho sigueu, per favor.
