No t'agafa lluny

Tenim una societat accelerada, i la cridòria amb aparença d’informació no afavoreix que es creï un debat serè a l’opinió pública que permeti formar-se un criteri lliurement sobre temes importants. La manca de temps i els impactes breus i constants juguen especialment en contra de l’atenció sobre la informació especialitzada, ja sigui científica o econòmica i financera. Per aquest motiu hem volgut aturar-nos i posar el focus en el procés que va avançant amb l’opa hostil del BBVA sobre el Banc Sabadell i que afectaria els ciutadans i l’economia espanyola i catalana molt més del que pugui semblar en un principi. Una operació que pot millorar l’eficiència i la digitalització del BBVA, però també canviar les condicions de l’accés al crèdit bancari d’autònoms, empreses i particulars tenint en compte que el Banc Sabadell treballa amb la meitat de les pimes d’Espanya i amb dues de cada tres petites i mitjanes empreses a Catalunya.

Procés obert

El procés que es va iniciar amb l’anunci de l’intent d’adquisició hostil del banc vallesà culminaria amb la decisió dels accionistes, però tot dependrà abans de l’opinió que expressin els reguladors borsaris de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) i de l’organisme de la Competència (CNMC). Pel que fa al calendari, tot indica que primer es pronunciarà la CNMC per establir si seria factible posar en marxa l’operació sense perjudicar la competició en el mercat.

Posteriorment, serà el govern espanyol en última instància qui pugui posar condicions per a l’execució de l’operació i serà aleshores quan el BBVA haurà d’avaluar si continua avançant o si retira l’oferta. Si va endavant, el 50,1% de l’accionariat del Sabadell hauria de decidir vendre els seus títols, si considera que les condicions són bones. Es tracta d’uns dos-cents mil accionistes bastant repartits entre fons institucionals i minoritaris que valoraran els beneficis purament econòmics que presenti l’operació avaluant-la en l’últim moment i que també sospesaran els vincles emocionals amb una institució fundada l’últim dia de 1881 a Sabadell.

Una operació antipàtica?

Com en qualsevol fusió bancària, hi ha riscos d’execució, i en aquesta operació no semblen menors. Al contrari, en una enquesta d’ISPD/Netquest per al diari ARA, el 43% dels clients del Banc Sabadell sense compte al BBVA trencarien la relació i canviarien de banc. El rebuig a l’operació és menor entre els clients del banc d’origen biscaí però també entre ells està molt per damunt del 10% de mitjana habitual de clients que marxen quan hi ha un procés d’integració. Astúries i el País Valencià són els territoris on hi ha més enquestats que es declaren disposats a tancar el compte seguits de Catalunya i Madrid. La desconfiança de l’opinió pública detectada per l’enquesta no seria aliena a l’oposició expressada per l’organisme català de la competència (ACCO) i les principals organitzacions empresarials com la Cambra, Pimec i Foment. Els sindicats també s’hi han expressat en contra perquè estan convençuts que es tancaran més oficines en un mercat espanyol on ja de 2008 a 2022 se’n va reduir el nombre a un terç. L’operació afecta la cinquena empresa del país, amb 19.000 treballadors. El sindicats UGT i CCOO consideren que si el Sabadell fos absorbit pel BBVA es produiria una retallada de plantilla que situen entre 7.600 i 10.500 persones.

L’última oportunitat

Mentre els organismes competents estudien l’opa, la batalla entre els executius és a vida o mort professional. L’operació imposa que tinguin una actitud de discreció pública però a ningú se li escapa que aquesta és l’última oportunitat del president del BBVA, Carlos Torres, que ja va fracassar el 2020, en el primer intent de menjar-se el Banc Sabadell, i també és l’última gran batalla del president Josep Oliu. La desconfiança entre tots dos ve de lluny. Després d’aquella frustrada operació de compra, el Sabadell està sanejat i és molt rendible, havent reduït personal de manera considerable, ha recuperat una acció aleshores molt castigada i ha crescut en borsa un 326%, i el BBVA el 117%.

El BBVA vol optimitzar recursos i també equilibrar els seus balanços amb el negoci que té en economies més exposades que l’espanyola, com els casos de Mèxic i Turquia. La clau per sortir-se’n, en aquesta operació, seran les condicions dels reguladors i la capacitat de convèncer els accionistes que els beneficis de la fusió serien superiors als del banc en solitari. De moment, el BBVA ha fet una oferta cinc cops superior a la de 2020 però que no satisfà el Sabadell i que els experts no descarten que millorin en l’últim moment. El BBVA és un gran actor bancari a Catalunya després d’haver integrat Unnim i Catalunya Caixa, l’equivalent a sis de les deu antigues caixes catalanes. Per la seva banda, el banc vallesà és part del panorama empresarial tradicional a Catalunya. Venen temps interessants que seguirem de molt a prop a la secció d’economia del diari.