No toqueu el nom de Joan March Ordinas
L’Ajuntament de Palma no es planteja per ara canviar el nom de l’avinguda de Joan March Ordinas (DM). Les raons per les quals les coses ocupen o no un lloc a l’agenda dels governants de vegades resulten misterioses per al gruix de la gent, però sempre hi ha un petit nucli de poder que gaudeix del secret. El secret pot ser una font de plaer molt exclusiva. Imaginau com degué xalar Aznar tot el temps que va tenir el seu successor ‘in pectore’, sense donar indicis de res: el futur d’Espanya era exclusivament a les seves mans. Com un dictador al·lucinat.
Per què el govern municipal d’esquerres no ha posat a la seva agenda el canvi de nom de l’avinguda a la qual dona nom l’empresari –i més coses– de Santa Margalida? Tal vegada, perquè foren els socialistes els que l’inclogueren als plànols de Palma? També podria ser que l’empresari –i més coses– de Santa Margalida continua irradiant una sensació de poder real que fa incòmoda qualsevol temptativa de contemplar la seva figura a la llum de la memòria històrica.
No seria gaire equitatiu excloure el personatge dels objectius d’aquesta memòria. Estan prou documentades les seves intervencions –decisives– en favor del cop d’estat del 1936, de les conseqüències del qual encara viu la dreta espanyola; i la doctrina expandida pel qual encara nodreix bona part de la política ídem.
És clar, l’imperi de Joan March afectà positivament molts de mallorquins, que hi han trobat la font de la seva subsistència i, en molts de casos, de la seva carrera professional. El temps, per la seva banda, ha treballat amb eficàcia, els anys han passat la seva mà envellutada per l’esquena de la societat mallorquina, per tal de relaxar-la. Els March ho han sabut fer relativament bé, i n’és el símptoma més clar el fet que, per exemple, l’existència d’una banca amb el nom de l’empresari –i més coses– de Santa Margalida no escandalitza ningú –ni tan sols sorprèn ningú.
De manera que, ara, plantejar una qüestió de justícia històrica que implicàs la degradació del nom de l’empresari –i més coses– de Santa Margalida, resultaria d’allò més incòmode. No ens ha d’estranyar que aquesta qüestió no aparegui a l’agenda com una prioritat. Llàstima que l’actitud del govern municipal de Palma es pugui entendre tan en contradicció amb l’activació de la memòria històrica, que les esquerres vàries del país volen convertir en un signe de distinció política.
Però està vist i comprovat que no ho podem tenir tot. N’hi ha que sí, però nosaltres no.
