No tornem al 36

Paula Ribó González, més coneguda com a Rigoberta Bandini, va escriure una cançó dedicada a sa mare, o ben bé a totes les mares. La lletra, profundament feminista, no menysté cap home, i els pits de dona hi són la metàfora de la igualtat. Es titula: Ay, mamá.

Cadascú que en faci la lectura que trobi, de la peça. Jo hi veig gratitud a les mares per ser dones com a tals, per haver donat la vida, i el reconeixement al patiment físic i psíquic que sol comportar parir i també criar. Els pits, part intrínseca de la figura materna, són en molts d'aspectes un cavall de batalla, també de l'alliberament femení. Bandini, ho expressa amb els versos: “No sé porqué dan tanto miedo nuestras tetas / Sin ellas no habría humanidad ni habría belleza”. És, doncs, una lloança a la maternitat. Els versos tendrien la mateixa funció que l'atrevit: “Tu que has tret pel teu cony el meu cap”, que també és així d’exacte. Aquest detall, el va recollir Manuel Jabois a principi d'any en una entrevista al diari El País.

Particularment, em fa gràcia la peça: la trob àgil, melodiosa i m’enganxa fàcilment. Es veu que al duet musical format per Sergio i Mario –que es presenten amb un nom escatològic referit a la primera deposició d’un nounat– també els agradà i en feren una versió.

Els pudents nominals, no fa gaires dies 'triomfaren' en un concert a Madrid, durant el qual desplegaren lletres imaginatives que ofengueren moltes persones. A més del numèric hit parade reproduït per les àguiles, el jou i les fletxes, del qual no faig comptes fer-me ressò, varen delectar els assistents amb una altra peça “de l'avanç dels seus grans èxits”, qualificable, com a mínim, d'oiosa. Parlam d'una versió casposa i masclista de l'Ay, mamá. de Rigoberta Bandini, titulada Ay, papá. Parafrasejant agrament l'original, després de menystenir les mares, hi demanen (en castellà): “Per què fan tanta por els nostres penis?”. No em puc estar d'escriure un parell de ratlles en nom de moltes dones que, més que por, degueren sentir terror, abans que cames amb penis les violassin, i a alguna la matassin.

Segons dades oficials, a l'estat espanyol, el 2021 hi hagué, de mitjana, una agressió sexual amb penetració cada quatre hores, un 34% més que l'any anterior, això és, 547 fets delictius més. Hi hagué 491 homes condemnats per violació, 63 més. A més a més, si el duet ignorant de per què tantes dones estan atemorides llegís qualsevol diari, seria quasi impossible que no hi trobassin destacada alguna mostra de violència masclista. Aleshores i com que la pregunta, que repetim, “Per què fan tanta por els nostres penis?”, no planteja límits territorialment patriòtics, des d'Ucraïna a l’Afganistan, passant per l'Iran, per esmentar un parell d’escenaris 'idíl·lics' per a les dones, els dos 'mascles' potser trobarien resposta al seu dubte.

La cançoneta que el duet ha fet famosa fa pocs dies, recordant l’any de l''Alzamiento Nacional' en la llengua en què els colpistes escrivien les ordres de guerra, també proclama: “Les feministes protesten per una violació grupal... N’hi ha deu més a investigar, m'és igual, són del Senegal”. No els falten ni públic ni –resumint-ho molt–poca vergonya.

Jaume Pla és inspector de Policia Local jubilat