Com podeu llegir a la crònica de Pol Casaponsa Sarabia en aquest diari, el pensador nord-americà Noam Chomsky va ser víctima el passat dimarts d'una notícia falsa que el donava per mort. Chomsky té noranta-cinc anys i un estat de salut delicat, però no tan sols és viu, sinó que havia rebut l'alta de l'hospital de Sao Paulo on es trobava ingressat perquè pogués seguir el tractament des del seu domicili. Tanmateix, la notícia del seu decés va aparèixer a xarxes i es va propagar com la pólvora. A pesar que l'esposa de Chomsky es va afanyar a desmentir-ho, va ser molt més difícil fer prevaler la veritat del que ho havia estat fer córrer la mentida.
No deixa de tenir un punt de sarcasme que precisament Noam Chomsky hagi patit una situació d'aquest tipus, atès que una bona part de la seva extensa obra està dedicada a l'estudi de la desinformació, la censura, la manipulació de l'opinió pública –per descomptat, amb finalitats polítiques– i el fenomen que ell ha descrit com a guerres de propaganda. Chomsky ja estudiava el procel·lós oceà de la falsa comunicació amb què els poders infecten el debat públic de molt abans que apareguessin termes com postveritat, fake news o fets alternatius. Després de Baudrillard, que va observar que en les societats del benestar la censura ja no consistia en la restricció de la informació, sinó en el seu excés (en una quantitat massiva d'informació que el ciutadà no pot controlar ni ordenar), Chomsky apunta que la censura no resideix tan sols en la quantitat de la informació, sinó també en la seva qualitat. No tan sols és massiva, sinó que és falsa. Tones i tones d'informació porqueria que arriben contínuament als ulls, a les oïdes i als cervells dels individus, que no tan sols no poden processar l'allau, sinó tampoc discernir entre què és substantiu i què és accessori, entre els discursos articulats i la verborrea, entre la mentida i la veritat. Missatges cridaners, esquemàtics, fàcils i tremendament agressius, sovint contradictoris entre ells per avivar la sensació de controvèrsia, per vendre'ns la ficció d'haver-nos creat una opinió pròpia, quan en realitat només hem estat arrossegats a un dels extrems de les polaritzacions que contínuament se'ns proposen –i que gairebé sempre són falses disjuntives.
De fet, no se sol mencionar que Chomsky és, abans que cap altra cosa, un lingüista, un filòleg. La seva contribució com a teòric de la coneguda com a gramàtica generativista és una passa després del postestructuralisme i les grans aportacions de Derrida, Foucault, Deleuze o Guattari. L'intent per entendre com funciona el llenguatge per dins, i per tant com pot ser manipulat al servei del poder, l'ha dut de vegades, paradoxalment, a impulsar la creació de teories conspiratives, una altra pol·lució de la incessant conversa global dels nostres dies. Però la denúncia de Chomsky sobre els abusos del llenguatge com a eina de manipulació de les masses és valuosa, i serà un referent durant molt de temps. Molt més del que aconsegueix viure qualsevol mentida.
