Nobel 2023: escala nanomètrica
Aquest any, els premis Nobel als camps científics han tingut una protagonista minúscula però determinant: l'escala nanomètrica. La grandesa de l'invisible, l'impacte de l'infinitament petit, ha estat la clau dels avanços científics que han estat reconeguts amb aquests prestigiosos premis en medicina, física i química.
En el camp de la medicina, el Nobel 2023 ha guardonat els científics Katalin Karikó i Drew Weissmanla pel descobriment de la tecnologia de l'ARN missatger (mRNA) i la seva aplicació, que ha estat una revolució i va fer possible la lluita contra la pandèmia de covid-19. L'estudi i el coneixement sobre les molècules d'mRNA ha permès el desenvolupament ràpid de vacunes que han salvat milions de vides a tot el món.
Així i tot, la recerca sobre la tecnologia mRNA no és nova: el seu descobriment es va donar cap als anys seixanta. Però va ser la urgència imposada per la pandèmia de covid-19 que va propulsar la tecnologia mRNA al centre de l'escena mundial, cosa que marcà un abans i un després en la nostra capacitat de resposta davant emergències sanitàries globals, i obrint les portes a la seva aplicació en diverses malalties infeccioses i d'altres com el càncer.
En el terreny de la química, el Nobel ha anat a parar als científics Moungi G. Bawendi, Louis E. Brus i Alexei I. Ekimov, pel seu descobriment i exploració de l'univers dels punts quàntics. Aquests nanocristalls semiconductors emeten llum de diferents colors depenent de la seva mida. Actualment, s'està estudiant la seva aplicació en camps com la medicina de diagnòstic o la millora de l'aprofitament de l'energia solar mitjançant la seva aplicació en noves tecnologies de plaques solars. En l'actualitat, una de les seves aplicacions més quotidianes és la de la tecnologia QLED aplicada a pantalles de televisió.
I, finalment, el Nobel de física ha estat per a Pierre Agostini, Ferenc Krausz i Anne L'Huillier pel seu estudi en paral·lel de la generació d'impulsos de llum d'attosegons (la milionèsima de la milionèsima de la milionèsima d'un segon). Això permetria captar imatges tan ultraràpides com per fotografiar l'estat dels electrons, obrint la porta a la manipulació i comprensió de fenòmens a l'escala subatòmica i, fins i tot, (potser) transformar la matèria i l'energia.
La confluència d'aquests descobriments en l'escala nanomètrica reflecteix una realitat fascinant de la ciència moderna: l'immens potencial que resideix en la recerca bàsica i, en aquest cas, de l'infinitament petit pot portar a descobriments de magnitud colossal. Els premis Nobel d'aquest any no solament celebren descobriments excepcionals, sinó que també reivindiquen la visió, la curiositat i la tenacitat dels científics que s'aventuren més enllà dels límits coneguts, on l'aplicabilitat no és el fi, sinó el coneixement més essencial: com canviar les instruccions (genètiques) de la vida, observar els blocs bàsics de la matèria, i fotografiar el moviment dels electrons.
