'El nòmada i l'arrel', de Manel Marí
Ha arribat tot just a les llibreries un llibre important de debò, El nòmada i l'arrel, que recull una mostra àmplia i significativa de la poesia de Manel Marí: es tracta d'una antologia, doncs, a càrrec d'un altre poeta excel·lent, Carles Rebassa, que ha fet la tria de textos i n'ha escrit el pròleg.
Manel Marí va néixer a Eivissa l'any 1975 i va morir més que prematurament, a València, l'any 2018, a l'edat de 43 anys. Una vida tan breu no li va impedir publicar nou llibres de poesia que el van convertir, crec que de manera prou clara, en un dels millors poetes en llengua catalana del que duim de segle XXI: el seu primer llibre, Poemes en gris, va ser publicat l'any 1999, i el darrer, el magnífic Tavernàries, va sortir l'any 2016. He dit també, amb certa insistència, que Marí és, en tot cas, un dels poetes catalans més destacats de la seva generació. El problema és que, fins ara, resultava difícil defensar aquesta afirmació com cal fer-ho, és a dir, amb els textos, perquè els llibres estaven descatalogats, exhaurits o eren difícils de trobar. El nòmada i l'arrel, publicat dins la col·lecció Óssa Menor d'Edicions Proa, ha posat remei a aquesta situació.
Carles Rebassa ha tingut l'encert de prescindir del criteri cronològic a l'hora d'organitzar l'antologia. Allò de triar uns quants poemes de cada llibre, i posar-los un rere l'altre segons la data de publicació, és el que, feliçment, no ha fet. En comptes d'això, conta que va copiar els textos, els va escampar pel terra de casa teva, i es va dedicar a caminar entre ells, llegint-los en veu alta, percebent com els poemes es relacionaven entre ells, com fluïen i com es cridaven els uns als altres. D'aquesta manera es va formar el cos de l'antologia, i es pot ben afirmar que el resultat és un nou llibre de Manel Marí: una manera fantàstica d'entrar-hi en contacte, per a aquells que encara no coneguin la poesia d'aquest autor, i una mena de nou començament, de retrobada fecunda, per a aquells que ja la coneixien.
Manel Marí, per circumstàncies de la vida i avatars del món editorial, és un poeta que encara molts lectors diguem-ne “naturals” seus tenen pendent de descobrir, i encara altres lectors que habitualment no llegeixen poesia però que es poden animar a començar a fer-ho de la mà d'un poeta com aquest. Manel Marí era un xerraire gloriós i li agradava, més que cap altra cosa, comunicar-se amb els altres. Els seus poemes es beneficien d'aquesta virtut, i la poesia de Marí és expansiva i lluminosa, sovint plena d'humor i d'amor, i, a pesar que no defuig les temàtiques i els tons greus (al cap i a la fi, seriós o amb un somriure, és un poeta essencialment ètic), parteix sempre de la idea que un bon poema ha de ser un motiu de plaer i un company de viatge per al lector. Alguna cosa a què agafar-se, tant quan tenim motius per a la celebració com quan van mal dades. Una manera d'anar a l'aventura com un nòmada i, a la vegada, de comprometre's amb les pròpies arrels. Llegiu El nòmada i l'arrel, hi trobareu un gran poeta que us farà millor la vida.
