Només és un anunci?

A alguns els ha fet molta gràcia i a d’altres no gens. Que l’anunci general de la campanya ‘Passa del plàstic’, promogut pel Govern per conscienciar sobre l’eliminació dels plàstics d’un sol ús que va de la mà de la benvinguda Llei de residus, que aquest anunci –deia– hagi molestat els carques és un valor de l’anunci mateix. Que se’n parli, bé o malament, per a la publicitat és un èxit, en principi, tot i que també és certa la teoria que quan un anunci eclipsa el producte que vol vendre, malament rai.

No acab d’entendre ni una cosa ni l’altra. No entenc que els conservadors el vegin amb mals ulls, perquè almanco a mi em sembla un anunci extraordinàriament conservador. Per mi, que l’esquerra governant, potser des de la nostàlgia de la rebel·lia de quan eren –érem– joves, ens demostra no només que torna gran, sinó que vira cap a un elitisme estrany. El Govern lliga el plàstic a una moda del passat. No deuen anar gaire al supermercat –és una moda?–. El Govern sembla voler donar una lliçó d’estilisme: “les muscleres extragrosses tardor-hivern 87”, “els pentinats incomprensibles”, “les xancletes combinades amb aquells calcetins blancs”... “Que no tornin, que no tornin mai”. Amb això, l’Executiu d’esquerres ara ens diu que el plàstic és sobretot una horterada, i jo no ho sé, però això de fer una repassada visual de dalt a baix o de baix a dalt a una persona que va amb xancles i calcetins sembla bastant classista. El problema és que ens emboliquen amb plàstic fins i tot els botifarrons, no que a la veïnada li pegui per sortir amb els rul·los posats. Que surti al carrer com vulgui, la veïnada.

‘Passa del plàstic’, es miri com es miri, és una cosa estranya. Perquè estrany és que un govern agafi allò que va ser o considera que va ser transgressor per institucionalitzar-ho. Sovint la guerrilla tota sola ja esdevé exèrcit regular, allò que és castrador és que sigui l’oficialitat la que la regularitzi. M’explicaré. Aquest mixt de l’anunci on es va de Locomía a Torrente, passant per Peor Impossible i per la Teletienda, és un còctel molt poc boig a aquestes alçades: bona part de la Movida ronda la dreta, del PP a Cs, si no n’han caigut alguns a Vox. I la Teletienda ja no te la compra ni el neoliberalisme més desfermat que la va parir. Avui tota aquella moguda transgressora està més que assimilada pel poder i per tothom, i la demostració d’això és que es veu oficialitzada per un executiu, en aquest cas el balear, que encara la té per rupturista i gamberra. 

Per fer una pantomima d’allò veritablement transgressor no has de tenir cap fermadura, has d’estar molt pirat o ser tan lúcid com lliure. Quan un anunci ha de dur el segell del poder, lliure no ho serà mai, i la transgressió serà de mel i sucre. A banda que no crec que en sigui el paper. El plàstic preocupa i molt, però no perquè sigui una moda de mal gust. És clar que potser una ara està sobreanalitzant, no sé si això ho han arribat a fer.