Només per a espanyols, només per a alemanys
Aquesta setmana ha estat notícia que l’Ajuntament de Barcelona ha obert un expedient sancionador de 90.000 euros al portal immobiliari Idealista i a la immobiliària The New House per un anunci de lloguer, en què es demanava, com a requisit, que el llogater havia de ser ciutadà espanyol. L’anunci es va publicar el juny de 2019, i un ciutadà el va denunciar a l’Oficina per la No Discriminació. Aquest organisme va avaluar el cas i va obrir un expedient pel que ha considerat com “un fet molt greu” que constitueix, en efecte, una discriminació en l’accés a l’habitatge contra tots aquells ciutadans que no siguin espanyols.
Dins la mateixa setmana, a Balears, i des del mateix portal Idealista, es va publicitar la compravenda d'una casa a Calvià que establia un altre requisit, i era que el comprador de l'immoble havia de ser alemany. No hi haurà, però, sancions contra aquest altre anunci, tan discriminatori com l'anterior. El conseller de Mobilitat i Habitatge del Govern, Josep Marí, va assenyalar que li semblava “absolutament injust”, a més de “discriminatori i molt incorrecte”, que s'ofereixin habitatges en venda a Balears destinats només a alemanys. Aquest diari va poder comprovar, després de consultar-ho amb la Conselleria de Consum i amb un bufet d'advocats, que, en tractrar-se d'una venda entre particulars, el venedor pot triar el comprador que més li interessi, sempre que sigui “per motius personals”.
Home, una mica personals sí que són els motius d'aquest tipus d'anuncis, i tenen a veure amb la ideologia supremacista i l'afany especulador de qui els posa (ideologia i afany que són, efectivament, personals, però que després també tenen un efecte social, i ben nociu). El propietari de Barcelona que només vol llogar el seu habitatge a ciutadans espanyols està dient que rebutja els ciutadans que pertanyen a qualsevol de les moltes comunitats migrades que viuen a la capital catalana. El personatge que aplica el dret d'admissió només a clients alemanys ens assabenta del seu menyspreu pels mallorquins, uns éssers que ja eren a Mallorca abans que hi arribàs la civilització i amb els quals cal compartir espai, per desagradable que sigui. Compartir l'espai públic, evidentment, però mai de la vida permetre'ls que adquireixin propietats. A tal efecte s'especula amb el preu del metre quadrat fins a fer-lo prohibitiu als aborígens, però, per si de cas no queda clar, també es posen anuncis només per a alemanys.
No ens hauríem d'endur gaire les mans al cap perquè aquest mensypreu contra els mallorquins dins de la mateixa Mallorca fa temps que dura, i no són pocs els mallorquins que contribueixen a alimentar-lo. Des d'anuncis d'immobiliàries redactats únicament en alemany (màxim també en castellà, mai de la vida en la llengua pròpia de les Balears), o, des de fa anys, discoteques (perdó: establiments d'oci nocturn) que no permeten l'entrada a mallorquins, passant per platges reservades només a turistes (alemanys) i residents al municipi al qual pertany la platja, però tancades als mallorquins. És un tracte xenòfob en tota regla i ens l'hem deixat fer a la cara, amb un Govern que diu que se'n dol però que no hi pot fer res. A Barcelona, almenys, l'Ajuntament ha aplicat una sanció i ha deixat clar que aquest tipus de pràctiques no són benvingudes a la ciutat. Aquí, com sempre, arrufam les espatlles i esperam que un dia o l'altre no ens afecti a nosaltres. En cas de dubte o controvèrsia, no faltarà el mallorquí que aporti l'argument definitiu: “I fotre, si paguen...”.
Sebastià Alzamora és escriptor
