Només una gota
Podríem tendir a pensar que el món de l’emprenedoria és aliè a la xerrameca i l’estafa a l’engròs, però alguns casos reals ens han posat en relleu que la il·lusió per tirar endavant un negoci —fins i tot quan aquest es basa en bones idees i en somnis d’aportar alguna gran solució per a tothom— no basta per prosperar, ni tan sols per assegurar que, al cap del carrer, tot plegat no sigui més que fumassa vanitosa. El cas Theranos, per exemple; o quan una dona que havia deixat la universitat per començar la seva pròpia empresa d’innovació biomèdica es converteix en un referent, l’equivalent femení d’Steven Jobs. Elisabeth Holmes ho tenia molt clar: volia que, amb una simple gota de sang del dit, ens poguessin fer una anàlisi immediata, per pocs diners, en una farmàcia, i que d’aquesta manera s’aconseguís la detecció precoç de tota mena de malalties, des del càncer fins a la sífilis. La idea era fenomenal, però topava amb la dificultat tècnica de treballar a partir d’una simple gota i de poder processar tota la informació necessària per diagnosticar ràpid, cosa que els estudis de medicina (que ella havia deixat per dedicar-se a fundar l’empresa) no deixen de fer evident.
Però l’ambició podia més que el sentit comú; el poder persuasiu de Holmes va ser capaç d’arrossegar desenes d’inversors, que posaren sobre la taula centenars de milions de dòlars. El problema, però, era que la màquina (batejada amb el nom d’Edison) no funcionava, que era incapaç de processar tota la informació, i que, per acabar posant-la al mercat i d’alguna manera començar a tenir beneficis, havien de copiar patents d’altres màquines més grosses o, com va acabar passant, falsificant els resultats, amb conseqüències fatals per als pacients que es refiaven del que se’ls diagnosticava.
La història és terrible per massa motius: perquè Holmes creia més en els somnis que en els límits de la ciència i de la tècnica; perquè no deixava veure als inversors la màquina, que no funcionava, però sobretot perquè deia témer el robatori de patents. L’empresa, així, es va convertir en un cabinet del doctor Caligari: ple de malfiances, secrets i fugides cap endavant, com si la simple bona voluntat de crear l’Edison pogués vèncer els límits de la física, la química o de l’economia.
Els inversors necessitaven veure a la fi de quina manera l’invent rutllava i podia començar a donar beneficis. Va ser capaç d’enganyar tothom: la quantitat d’homes de negocis —i de polítics— que van creure en ella i van formar part de la seva junta directiva és impressionant; tenia un poder de convicció que sí que hauria pogut convertir en un producte rendible. Thomas Alva Edison va fer el mateix: abans —anys abans— que la bombeta elèctrica funcionés ja havia fet creure als seus inversors que feia llum sense cap problema. “Enganya fins que funcioni”, era el seu lema; però en el cas de Holmes mai va arribar a funcionar. Possiblement, Holmes acabi a la presó —vint anys— per estafa i per haver posat en risc la vida de les persones.
Melcior Comes és escriptor