El "no nos metamos en eso" de Rajoy i la Vaga Feminista

Tinc la plena convicció que el president del Govern del Regne d'Espanya, Mariano Rajoy, va ser molt sincer quan, referint-se al principi de "a igual treball, igual salari", digué allò de "no nos metamos en eso". A més de sinceritat, aquestes paraules de Rajoy traspuaven coherència amb les polítiques aplicades en el temps que fa que governa, unes polítiques que tenen la següent lògica: els poders públics estatals no han de ficar-se en la reducció de la bretxa salarial entre homes i dones.

Encara tinc més ferma la convicció que les disculpes són únicament formals. Si es vol retractar de debò, no li queda més remei que modificar les decisions que tenen a veure amb la bretxa de gènere en la renda. Tinguin per segur que, en la situació de desigualtat actual, tenen molt a veure amb aquesta bretxa les polítiques aplicades pels governs de Rajoy, com, per exemple, la Reforma Laboral de 2012, els Pressupostos Generals de l'Estat, la política fiscal, la inexistència de Permisos Iguals i Intransferibles de Naixement i Adopció, els nuls incentius perquè els homes es responsabilitzin dels treballs de cures no remunerats, etc.

Aquesta política activa pro desigualtat es tradueix en el fet que, posem per cas, a les Illes Balears, segons les últimes dades de l'Agència Tributària disponibles (2016), la bretxa salarial és del 21,4% (salari mitjà dels homes de 19.382 €/any, salari mitjà de les dones 15.967 €/any); o en el fet que, mentre que hi ha un impressionant percentatge d'homes –28%– que tenen un salari inferior al Salari Mínim, el percentatge de dones en aquesta situació és un intolerable 33%. Tot plegat té molt a veure amb el fet que el treball remunerat a temps parcial és molt majoritàriament femení i no desitjat. La taxa mitjana d'aquesta parcialitat el 2017 va ser, segons l'EPA, d’un 20% per a les dones i no va arribar a un 8% per als homes.

Però, en matèria laboral, hi ha almenys dos factors més que incideixen en la desigualtat salarial entre dones i homes: l'anomenat 'sostre de cristall', és a dir, la limitació velada per a l'ascens laboral de les dones a l'interior de les empreses, i el 'sòl enganxós' que, com és sabut, es refereix a com les tasques de cura i vida familiar, a les quals se segueix relegant les dones, dificulten llurs carreres professionals i/o laborals.

Precisament, aquesta setmana el Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social ha publicat les dades relatives a les prestacions de la Seguretat Social per maternitat i paternitat, i per excedències per a la cura de fills i filles i familiars que es van tramitar durant tot l'any 2017. Quines són les dades més rellevants a les Illes Balears? Doncs les següents: s'han tramitat un total de 6.961 prestacions per a permisos de maternitat. D'aquest total de permisos per maternitat (descomptats els que són per adopció i acolliment), només un 0,8% són compartits, és a dir, la participació del pare és gairebé simbòlica. Pel que fa als permisos de paternitat, se n'han tramitats 6.418. Si comparem el total de permisos per maternitat, abans esmentat, amb el total de permisos de paternitat, ens adonem que gairebé un de cada deu pares no fa ús d'aquest dret, i, potser caldrà dir, obligació amb els seus fills acabats de néixer. Per acabar d'arrodonir la informació, s'ha de fer esment de les excedències per cures de familiars: del total de 1.359 prestacions tramitades a les Illes Balears el 2017 per aquestes excedències, el 88% són per a dones!

A més d'aquests assumptes, més o menys coneguts, cal posar molta atenció en un altre, del qual l'economia feminista fa temps que en parla, i que és clau: la política fiscal. En aquest sentit, cal felicitar-se per la recent publicació de l'informe 'La fiscalidad en España desde una perspectiva de género', que analitza l'impacte diferencial del sistema fiscal espanyol sobre les dones i els homes. És a dir, si no en tinguéssim prou amb la bretxa salarial de gènere, i la bretxa de pobresa –de la qual, per no allargar més aquesta reflexió, en parlarem en una altra ocasió– hi hem d'afegir la bretxa fiscal de gènere!

Ras i curt: la bretxa salarial no desapareixerà sense la derogació de la Reforma Laboral de Rajoy; el 'sostre de vidre' no es trencarà de debò sense una llei de quotes; el 'sòl enganxós' no ho deixarà de ser sense una Llei de Permisos Iguals i Intransferibles; i no es posarà fi a la bretxa fiscal si no es canvia la política fiscal de Rajoy.

Agradi o no agradi a Mariano Rajoy, sigui sincera o no ho sigui la seva rectificació, el president espanyol s’haurà de preocupar i ocupar d’aquests assumptes, perquè, entre d’altres accions, el pròxim 8 de març s'ha convocat una Vaga Feminista (@vagafeminista8M) que va prenent cos i embranzida.