Fa nosa, la filosofia?

El pensador, d’Auguste Rodin, i La Mediterrània, d’Aristides Maillol.
2 min

S'està preparant un decret que redueix, gairebé elimina, la presència de la filosofia a l'ESO. És un desastre, però no és una novetat. Des de fa anys, hi ha dues matèries particularment maltractades per les autoritats educatives: les matèries de clàssiques i la filosofia. Potser s'hauria d'estudiar a les facultats d'on surten els futurs assessors en temes curriculars.

Dic que el projecte és un desastre perquè, en una societat com la nostra, molt agafada, amb raó, als coneixements científico-tècnics, la reflexió ètica i el rigor crític hi han de ser més presents que mai. Aquestes són precisament algunes de les competències que, oficialment, han d'haver adquirit els alumnes al final de l'ESO. Però, ¿com s'ho faran, si la filosofia, que els ajudaria a adquirir aquestes competències, pràcticament es liquida? Aquesta formació reclama plantejaments específics, que no depenguin de la voluntat d'altres matèries. ¿O potser es pensa que els alumnes ja es poden preparar pel seu compte en els terrenys de l'ètica i del rigor argumentatiu?

Estic convençut que se n'hauria de fer més, de filosofia. En cap cas s'hauria d'ignorar. Per això encara resulta més inquietant aquest primer projecte del Govern: vol suprimir del tot la filosofia a 4t d'ESO i reduir l'"educació en valors ètics i cívics" a una sola hora setmanal durant un sol curs. Com si amb una hora setmanal es pogués fer alguna cosa amb sentit. De fet, això equivaldria a declarar supèrflua la filosofia, perquè aquesta única hora serviria fàcilment per completar qualsevol horari docent.

Fa nosa la filosofia? A qui? ¿Acceptarem resignadament que el rigor lògic i la reflexió ètica fan nosa? Això només ho podrien creure els que volguessin una societat cada dia més endormiscada, més assimilada, més submisa. I això no ho pot voler ningú preocupat per una educació democràtica. Amb més filosofia no tot es pot resoldre, però, amb menys, tot s'acaba de dissoldre.

stats