Els nostres besavis ja parlaven d’ecologia (1989)

De l’article de Josep Tomàs Cabot (Manresa, 1930-2024) a La Vanguardia (9-XII-1989). Traducció pròpia. D’aquí a vint dies es reuneix a Bakú (Azerbaidjan) la Cimera del Clima. El periodista i historiador Tomàs Cabot, traspassat el passat 12 d’octubre, era doctor en filosofia i lletres, llicenciat en medicina i format en periodisme a l’Escola Oficial. Aquests estudis concordants el van acreditar com a divulgador periodístic d’història de la ciència. Va dirigir la revista Historia y Vida.

L’ecologia ha adquirit en el nostre temps un rang de ciència autònoma. Partint de diverses branques de les antigues ciències naturals i de la moderna biologia, centra el seu interès en les interrelacions entre els éssers vius dins d’un hàbit determinat. [...] Ecologia ha esdevingut sinònim d’amor a la natura, prudència intel·ligent, previsió saludable. Per a moltes persones, referir-se a l’ecologia és signe de modernitat, joventut d’esperit i d’un sa ideari progressista. Perfecte. Però cal no oblidar que molts dels conceptes que avui mouen els joves ecòlegs no són del segle XX. Tant la paraula com la idea bàsica venen de l’època dels nostres besavis. Entre les sorpreses que pot oferir-nos una lectura de The origin of species de Darwin, del 1859, hi ha les referents al tema que tractem. En el capítol tercer, Darwin comenta el que anomena “lluita per l’existència” i també “supervivència dels més aptes”, seguint a Spencer. Allí trobarem exemples ben exposats i raonats d’equilibri ecològic alterat per la intervenció de l’home. [...] Un exemple: en el comtat de Stafford s’han plantat pins en uns centenars d’acres d’ermot. Això ha canviat la vegetació del lloc: han sorgit noves espècies botàniques i arriben nous insectes i noves aus insectívores. Un altre exemple: en el comtat de Surrey han tancat zones d’una extensa bruguera. No es veu ni un pi dins la part no closa. En canvi, creixen pins dins la cleda. Causa? La tanca impedeix que entri bestiar que es cruspeix plançons a la zona oberta. Això altera el desenvolupament natural de la pineda. Un tercer cas: al Paraguai hi ha una mena de mosca que pon els ous en el melic de les vedelles. Aquestes mosques depenen d’altres paràsits i aquests d’unes aus insectívores. Si aquestes minven, augmenten els paràsits i s’entra en una espiral complexa. Un altre cas: les flors trinitàries o pensaments (viola tricolor) i el trèvol roig depenen en alguns indrets del nombre de gats que vaguen per allí. Hi ha un cicle vital que implica abelles [pol·linització], rates silvestres, destrucció de ruscos i nius, i gats que eliminen rates i que asseguren que hi hagi flors. És una simplificació de casos exposats per Darwin del que ara anomenem ecologia, mot que va usar per primer cop el professor Jena Ernst Haeckel a Morfologia general dels organismes, obra del 1866. Va ser un fervent defensor de Darwin a Alemanya. [...] Constant lector dels clàssics, Haeckel inventava paraules usant arrels gregues. Així va desenterrar “eco” (“casa”) i “logos” (“discurs”, “tractat”) per designar l’ordenació de la mútua dependència entre tots els éssers vius. És possible que als ecologistes actuals, anomenats poèticament “verds”, no els interessi tenir de patró a Charles Darwin, un home políticament molt conservador. El revolucionari Haeckel tenia, en canvi, totes les virtuts requerides per presidir avui la filosofia, la moral i la política de la joventut que treballa amb tenacitat i entusiasme per salvar i conservar la naturalesa ferida.