Les nostres vacances de poca pantalla

BarcelonaEl meu fill petit, a cinquè de primària, ja ha disposat per treballar a l’escola d’un ordinador portàtil. Ell ha estat encantat de la vida, però els seus pares no ho veiem amb tanta alegria. Tot i que no sempre estaven amb la màquina, sí que l’aparell li ha creat una certa addicció. Ha estat un curs difícil per al meu fill per diverses raons. El nostre objectiu era que entrés cada dia per la porta de l’escola. Mentre esmorzava havia de veure un parell de vídeos i quan tornava a la tarda, la gran lluita era que no estigués jugant a videojocs fins a l’hora de sopar. El gran, dissimuladament, també anava fent veure que treballava amb el seu ordinador, però escoltava música o s’espavilava per enllestir els deures i poder jugar, mig d’amagat.

Evidentment que com a pares en som conscients i lluitem cada dia perquè les pantalles no es mengin la convivència familiar. El gran és l’únic de la classe que no té mòbil i després de sopar totes les pantalles estan prohibides. Soc del parer que més val negociar amb els mals de l’època que posar-s’hi de cul. Els zero minuts de pantalla al segle actual és una quimera, també per als pares. Fa temps que mirem poc o gens la televisió, només coses molt seleccionades, i veure una pel·lícula és un acte familiar més. Com que tots dos som professors intentem donar exemple i no amorrar-nos a la hipnòtica pantalla davant d’ells. Sabem buscar les hores per fer-ho, perquè la feina ens demana utilitzar pantalles. Això és la lluita durant el curs.

Un calendari per contraprogramar les pantalles

A les vacances, amb tot el temps del món i un bon grapat de dies, el tema del control de les pantalles se’ns presentava com un repte ineludible. Sabem, per experiència de vacances anteriors, que si no contraprogrames els aparells electrònics monopolitzaran fins a l’infinit totes les hores del dia. Per tant, la meva dona va dissenyar i imprimir un calendari i el vam anar omplint amb activitats variades i divertides (algunes valen diners i d’altres no) que no tenien res a veure amb les pantalles. Excursions de mar, muntanya i ciutat, museus, visita amb amics, jocs de taula, lectura, cuinar, dibuixar, pintar, bicicleta, karts, caiacs, tota mena d’esports i un llarg i imaginatiu etcètera fins al setembre. I, perquè quedi clar que no odiem les màquines i que simplement volem evitar-ne l’addicció, el calendari també inclou estones de pantalla. I s’han de complir perquè, si no, haurem d’aplicar un càstig terrible: l’endemà sense pantalla.