Notícies de Marivent

Ara que els Borbons (si més no els reis no emèrits, Felip i Letícia; el rei emèrit i la filla il·legítima segurament no) hi tornaran aviat, és un bon moment per recordar la poc edificant història del Palau de Marivent. Darrerament alguns mitjans s'hi han interessat, i aquí ja fa alguns anys que de tant en tant en fem cabal: tot ajuda, perquè val la pena que per dins del palau hi corri una mica d'aire.

El fet és que aquest immoble fou construït pel pintor i col·leccionista d'art alexandrí Joannes Saridakis, aquí conegut per Joan, o Juan, de Saridakis. En fou autor Guillem Forteza, que també va ser urbanista i batlle de Palma, i un arquitecte amb realitzacions importants a la Mallorca dels anys vint i trenta, entre el Noucentisme mediterranitzant i el racionalisme. Es va acabar de construir l'any 1925 i va ser la residència de Saridakis i la seva muller, Annunziata Marconi, fins a l'any 196, que va morir l'artista. Tres anys després, Marconi en va fer donació a la Diputació Provincial de Mallorca, antecedent de la institució que ara coneixem com a Consell Insular de Mallorca. La idea era aprofitar l'immoble per fer-ne un museu que acollís la col·lecció d'art i l'obra de Saridakis, així com allò que ara també coneixeríem com un centre polivalent. En tot cas, la idea del matrimoni era que el seu Marivent (que ells no anomenaven palau, perquè no eren tan pomposos) tingués una utilitat social i cultural, i les autoritats van arribar a un acord amb la vídua en aquest sentit.

L'acord, però, fou incomplert, i el que van fer les susdites autoritats va ser cedir-lo a la Corona l'any 1973, quan Franco preparava el relleu en la persona i figura del rei Joan Carles I, perquè es convertís en residència estival dels reis d'Espanya. La idea era que això servís de reclam per al sector turístic, que ja havia fet el primer boom i havia omplert la costa mallorquina d'hotels, souvenirs, xibius i discoteques. De fet, aquí va començar la cançó que Joan Carles era el nostre millor aliat per generar riquesa i llocs de treball a l'illa, al mateix temps que s'anava consolidant també com el millor ambaixador d'Espanya. En efecte, al llarg de les dècades per Marivent hi van desfilar, convidats per Joan Carles i Sofia, una quantitat considerable de reis i reines, dictadors i dictadorets, presidents i primers ministres, estrelles de la faràndula i estafadors, delinqüents i playboys internacionals. Desconec si s'hi va arribar a penjar mai un sol quadre de Saridakis i què se'n va fer de la seva col·lecció, però el lloc es va convertir en un magnífic niu de negocis i empreses, la majoria d'aparença legal però de rerefons més dubtós, a càrrec del que, en els 80 i 90, es va arribar a conèixer com el Clan de Mallorca. Des de la urbanització de luxe Los Almendros –un escàndol que es va tapar com es va poder– fins a l'Institut Nóos –a càrrec d'una filla i el gendre de Joan Carles i que no es va poder tapar–, tot plegat s'ordia i es duia a terme des de Marivent. Va ser un espoli, i el que van prendre a un artista ho van donar a una altra mena d'artistes.