El nou barraquisme
Aquests dies són notícia la nau ocupada a Badalona i les barraques de Montcada i Reixac, Sant Feliu de Llobregat o Molins de Rei on malviuen centenars de persones. El centre de Barcelona mateix està experimentant un canvi: ja no es tracta només de trobar-hi persones sense sostre que aprofiten un racó abrigat per aixoplugar-se a la nit i marxar-ne a trenca d’alba, sinó que ara ja hi ha autèntics assentaments a les voreres més amples o als xamfrans, alguns de ben cèntrics, amb tendes de campanya i matalassos que es queden tot el dia allà mateix.
Una de les activitats econòmiques més visibles dels carrers de Barcelona és l’extracció de ferralla de les escombraries. Tothom que visqui a la vora d’un supermercat veurà les cues que esperen que en surtin els treballadors a llençar el menjar caducat.
La pobresa fa estralls i la globalització ha portat al nostre país supervivents de tota mena de naufragis que circulen pels carrers amb carros del súper convertits en tot el seu horitzó laboral. No hi ha cap ironia en això que ara diré: solucionar-ho ja es veu que no és fàcil, perquè a la Generalitat i a tots els ajuntaments de l’àrea metropolitana de Barcelona hi governen les esquerres, però per més que s’hi dediquin, fan curt.
Pertanyo a la generació que va veure proclamar la fi del barraquisme a Catalunya i recordo que es va viure com el senyal que havíem entrat en un nivell superior de consciència, en el sentit que en una societat més desenvolupada era inadmissible que algú hagués de dormir al carrer. Doncs ara estem davant d’un nou barraquisme en forma d’assentaments urbans a les voreres i de contenidors convertits en abocadors on sempre hi ha algú que remena a qualsevol hora. ¿Entrarem en un nou nivell superior de consciència social?
