Un ‘nou model’ de ciutat
Als terrats de Palma hi ha un bosc amagat per a la majoria dels habitats d’aquesta ciutat. És una coberta vegetal salvatge formada per tot tipus d’organismes, des del més primaris fins als més sofisticats, des dels bacteris fins a les plantes, des de foraminífers fins a arbusts, passant per algues, fongs, líquens, molses, falgueres i gramínies, que s’han instal·lat, desenvolupat i adaptat gràcies a la humitat i el substrat que aquests organismes troben a les escletxes de les rajoles, les teules, les baranes, les fustes i les pedres de marès. No importa que les teules estiguin a 50 graus a l’estiu, sempre hi haurà algun organisme disposat a posar-s’hi al damunt, amb la complicitat de les gavines, coloms i altres ocells que en transporten les llavors, d’un terrat a l’altre. Ho va contar el professor Lluís Fiol de la UIB en una magnífica conferència en el marc del cicle de xerrades el Darrer dijous, que organitza el GOB cada mes sobre temes vinculats a la natura i l’ecologia. Les fotos que va mostrar el doctor Fiol, espectaculars i sorprenents, són el resultat d’anys d’observacions que van començar amb una tesi doctoral de l’investigador per catalogar els líquens saxícoles de Mallorca i Cabrera.
Mentre Fiol ens animava a mirar les cobertes dels edificis, Joan Busquets –professor de la universitat de Harvard i expert en planificació urbana– ens explicava els avantatges de la “ciutat-compacta”, com en el cas de Palma, i de com aprofitar aquests models per aconseguir una mobilitat més sostenible. Busquets, que va ser director d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona en els preparatius dels Jocs Olímpics del 92, va venir aquesta setmana a Palma per participar a la clausura d’unes jornades de debat sobre innovació i sostenibilitat organitzades pel Govern.
Ara ja ho sabem. Si deixam el cotxe, ens posam a caminar per Palma i ens atrevim a mirar cap amunt, mentre sortejam turistes i vianants, potser hi descobrirem coses que no esperàvem: una coberta vegetal damunt d’una ciutat-compacta.
