Un nou ordre econòmic
En economia, i en la història en general, les situacions o esquemes imperants, els estaments de poder i posició de cadascuna de les parts, poden sostenir-se durant molts anys. Decennis. Segles fins i tot. A vegades durant períodes tan llargs que fa la sensació que el canvi requerirà, així mateix, un temps prolongat.
Però el passat ens ha demostrat en innombrables ocasions que això no és així. L'Imperi Romà, els visigots a Espanya o l'ocupació àrab en són només alguns exemples. Jerarquies i sistemes polítics i socials que, com els visigots, en tot just dos o tres anys es van ensorrar després de tres segles –es diu aviat– de sostenir-se.
Això dels aranzels nord-americans no és tan rellevant com el canvi de terç cap als companys de viatge, els aliats i socis. Els Estats Units, part de l'ONU, de l'OTAN, denominat Occident al costat d'Europa i el Regne Unit, ja no estan interessats en aquest esquema de col·laboració. Els joncs germinen i creixen en un temps rècord. Però és només el que veiem, perquè sota terra, durant anys, desenvolupen tota l'estructura que els permetrà, després, créixer a una increïble velocitat. De la mateixa manera, aquest castell de cartes que ara s'enfonsa fa temps que s'afebleix. Els Estats Units porten gairebé tres dècades amb uns desequilibris que han pogut mantenir gràcies a un dòlar fort. Sense el dòlar, tot hauria estat molt diferent. Perquè les divises reaccionen de seguida a les balances comercials internacionals negatives per compensar, per la via monetària, els desequilibris dels moviments de mercaderies entre països.
Són massa anys de deute extern i dèficit pressupostari. Els Estats Units han aguantat gràcies a l'enorme inversió exterior que reben. Els dòlars que lliurement tornen, via inversió, al país. Però aquests dòlars no necessàriament creen riquesa interna. En part sí, però molts provenen de companyies d'altres nacions que s'emporten les plusvàlues generades al país.
Trump pot semblar-nos inculte i mancat de maneres. Però no és ximple. Necessita un canvi en l'esquema de funcionament i l'única manera d'aconseguir-lo és propiciant un nou ordre econòmic. Un canvi en el joc de les cadires. Ha de desfer les dependències creades. Perquè tot sistema està basat en relacions i rols. El que venen no són només aranzels. El que ve és un nou ordre econòmic.
