La nova 8TV: són bones notícies per a la llengua?
La pregunta me la feia el politòleg Gerard Pasanau a Twitter i val la pena elaborar-ne una resposta, més enllà dels 280 caràcters que permet la xarxa social. Recordem que el canal està en procés de canvi de mans: Godó tira la tovallola, després de vint anys perdent-hi diners, i ara ho vol intentar l’empresari Nicola Pedrazzoli, amb una fórmula low cost -a ell no li agrada l’expressió, però és evident que el pressupost serà més que modest- i molt centrada en l’entreteniment. El fet que Telecinco es perfili com a aliada del canal permet intuir un cert to cridaner i banal.
“No t’agradarà”, em deia Pedrazzoli, en una conversa telefònica, fa unes setmanes. I probablement té raó. Com a espectador no m’atrau la proposta, però caldrà veure, esclar, com es materialitza. Ara bé, em sembla magnífic que hi hagi una televisió cridanera i banal en català. M’explico. Si hi hagués un botonet que convertís tota l’oferta televisiva en documentals, sèries i pel·lícules de qualitat, informatius seriosos, entreteniment respectuós i debats serens... faria estona que m’hi hauria deixat la falange pitjant-lo. Però en la mesura que hi ha una demanda per a això, i que convenim que el mercat la satisfaci, aleshores em sembla important que el català no perdi també aquest àmbit, com tants d’altres.
En el supòsit que 8TV revifi i robi espectadors dels canals privats en espanyol, el guany per al català serà net. Si ara només hi ha un 17,5% del consum de televisió en català, passar a un 20% -si es compleix el 2,5% que s’han marcat els nous propietaris com a objectiu- seria una bona notícia. I n’anem mancats, darrerament. I si roba espectadors de TV3, que no ho crec, també tindria el punt positiu d’estimular la competència en la pública, massa acostumada a guanyar perquè té en exclusiva l’avantatge competitiu de la llengua i la proximitat. Una excessiva dependència de la informació, arran del Procés, ha provocat que s’hagin descuidat altres gèneres i formats que haurien de formar part d’una dieta televisiva variada.
Tot això, esclar, si els nous gestors mantenen un compromís amb el català. Teòricament, hi estan obligats pels anomenats compromisos fundacionals, de quan Jordi Pujol va atorgar el canal a Godó. Però el cert és que 8TV ha ofert tones de programació en castellà, davant una certa inhibició de les autoritats motivada en part per les poques ganes de molestar un grup mediàtic potent però, també, perquè sabent que es perdien diners a cabassos no era gaire realista exigir-li més programació original en català. Seria molt saludable recuperar aquelles condicions contractuals, fer-les públiques -perquè inexplicablement romanen sota pany i forrellat- i mirar com es pot estimular que la nova 8TV faci una contribució, per modesta que sigui, a la llengua.
