La nova casa dels famosos
La plataforma 3Cat acaba d’estrenar Entre quatre parets, un programa en el qual l’arquitecta, divulgadora i música Núria Moliner ens ensenya, a cada capítol, la casa d’un famós mentre hi conversa. És inevitable que el format ens remeti al llegendari La casa dels famosos de Julià Peiró, amb l’esperit estètic i televisiu dels nous temps. En el quart episodi, en Joan Pons d’El Petit de Cal Eril comença demanant a la presentadora que, sobretot, no vol que allò sembli un programa d’aquests de pijos ensenyant casa seva. Doncs bé, la petició no va servir gaire de res perquè, tot sigui dit, el resultat és bastant aquest. Ensenyar l’interior de les cases ha esdevingut un gènere televisiu extremadament explotat. Des de les transformacions miraculoses de les reformes fins al voyeurisme i l'ostentació del luxe, passant per la xafarderia més blanca i innocent, al final sempre anem a parar al mateix lloc. Ensenyar casa teva sense reserves és un acte molt íntim, perquè el lloc on vivim és un espai que diu molt de nosaltres. Núria Moliner és una entrevistadora càlida i curiosa que fa lleugera la visita. I a nivell de realització i imatge s’ha donat al programa un tractament modernet i molt cuqui que combina un tractament vintage amb efluvis de filtres d’Instagram, amb la superficialitat pròpia dels continguts digitals.
L’exfutbolista Bojan Krkic, l’actriu i cantant Carol Rovira, l’humorista Peyu, la creadora de contingut Nina Urgell, la il·lustradora Rocío Quillauaman i el presentador Bob Pop són alguns dels personatges que obren les portes de casa seva i expliquen com viuen i les seves prioritats a l’hora d’organitzar la seva llar.
L’anterior programa de Núria Moliner a la plataforma 3Cat era Animals arquitectes, un espai cultural de divulgació arquitectònica en el qual la presentadora conversava amb professionals i n’analitzava l’obra, els plantejaments i la trajectòria, i fins i tot pernoctava en algunes de les cases projectades pels protagonistes. L’espai mantenia aquest llenguatge entre exquisit i adorable, però tenia el valor de la dimensió cultural. Costa trobar programes que puguin aprofundir en aquest tipus de continguts. En comptes de gravar-ne una segona temporada, la plataforma 3Cat ha optat per fer un nou espai més popular i típic, també més frívol, en què caiem una vegada més en l’ús de la figura del famós en termes genèrics per aconseguir més repercussió. El resultat és menys interessant, més tòpic; deuen considerar que és més llaminer des del punt de vista comercial.
A Entre quatre parets gairebé tothom viu en un món bonic, estable, acollidor, perfectament dissenyat, estilísticament exclusiu i amb inversions gens menyspreables en peces selectes d’interiorisme. En un context social en què no es para de parlar dels greus problemes d’habitatge de la gent jove, el programa esdevé una mena de realitat paral·lela, un paradís idíl·lic propi d’altres països, on aquest tipus de drames no existeixen.
