Una nova gènesi vulvar
Diu na Cèlia Amorós que la teva vida és el marc teòric des del qual oferir-te a tu mateixa uns límits sans amb els quals poder avançar. La filòsofa feminista decidí construir el seu propi marc escrivint i, per tant, essent. L’acte de l’escriptura és la declaració d’intencions més revolucionària per deixar de ser l’altra i passar a ser la narradora protagonista, subjecte polític de la pròpia quotidianitat. Escric aquest preliminar amb la convicció que aquelles que em llegiu torneu a actualitzar dins la vostra ment i el vostre cor allò que vau deixar de recordar a causa de la rutina automatitzada de la mateixa socialització. A saber: el plaer, el desig, l’agència i la potència que ens brinda la pròpia sexualitat. Els homes ja van néixer amb una gènesi que els valida per se. El marc teòric dels nostres companys del planeta ja va ser escrit fa milers d’anys. Aquest es va reactualitzant i desenvolupant a mesura que canvien els temps, però la seva essència és la mateixa: el món és androcentrat; les regles del joc de la vida, la cultura, el coneixement, l’art i el llenguatge, elevades a la categoria d’universals i per a tota la humanitat, són androcentrades. Dins aquest marc teòric, la sexualitat femenina va ser construïda a la imatge i semblança masculines. Els relats i les narratives sobre què havia de ser i què se n’esperava van ser imposats. Nosaltres, les dones, durant segles, hem esdevingut personatges secundaris del propi plaer i ens hem adaptat, fins i tot sotmès, als guions masculins. Així doncs, com construir el nostre propi marc teòric a partir del no-res? Com narrar-se a una mateixa quan el vocabulari que hem heretat, la gramàtica amb la qual hem orquestrat les nostres històries de vida no ha estat mai inventada per les dones? Com na Cèlia, avui us propòs una nova narrativa al voltant de la nostra sexualitat i, per això, us deman: si escoltàssiu les vostres vulves, què us dirien?; si els deixàssiu el suficient espai dins el vostre dia a dia, hi connectàssiu, com pensau que reaccionarien? Amb el vostre permís, convençuda que moltes de les narratives ens travessen per igual, esbossaré un intent de donar-los veu i canviar el relat cap a una nova gènesi vulvar. Així, al començament, la vulva va dir:
Començam pel final, que, en realitat, és el principi i viceversa. Seu, posa’t còmoda, obre el teu cos per iniciar un viatge, petita meva, vull contar-te la memòria de l’amor íntim i profund que existeix en tu. I ho faré des de l’honestedat que m’atorga la maduresa i la saviesa d’haver transitat totes les fases, les llums i les ombres de quan t’has mirat al mirall i, per fi, ha arribat el dia en què has dit en veu alta: “M’estim i m’accept”, “em sent i em gaudesc”. Amb tota la meva complexitat, amb totes les meves polaritats, però, sobretot, i molt especialment, amb tota la meva capacitat per sentir plaer i ser-ne jo la creadora i receptora.
“Xerra amb mi, satisfés-me, mira’m i gaudeix de mi”, vaig dir jo, la vulva original, el dia que vaig imaginar una nova gènesi. Així és com ho vaig transmetre a la dona: “Multiplicaré en extrem els goigs durant l’embaràs i amb plaer pariràs els teus fills. T’afanyaràs a l’autocura, tu mateixa et nodriràs, et valoraràs i et desitjaràs, i ningú no et dominarà”. Rescatant allò que havíem oblidat, vaig construir un relat nou i inesperat. Em vaig reproduir i de mi sorgiren unes altres veus 'vulvars', totalment pristines. Assaboriu el que varen dir:
“Gaudeix, xati, que la vida són dos dies —Però… On t’havies ficat! —Bona feina. Ho hem passat malament, però seguim vives —Dona’m canya! —Si no t’agrada… digues-ho! —No te’n vagis al llit amb persones que no em valoren —Deixau-me en pau —Et conec molt bé, bonica… —Estic farta de vaginitis i càndides perquè m’escoltis! —M’agrada el teu canvi de bragues —No duguis calçons tan estrets! —Desperta! Estic avorrida! —Ja sé que no et sembla correcte, però em fa molt de bé que em masturbis —No em coneixes! Des del part que som diferent i ni em mires”.
Abandonem la vergonya i gaudim de la nostra sexualitat, que no s’acabin les besades infinites i diàries a cadascun dels nostres cossos. Que ens explorin amb fruites i xocolata. Fruïm en parella o, delectem-nos totes soles. Experimentem i coneguem què és l’orgasme en totes les seves dimensions, com s’origina, com puc ruixar-me amb afecte i amabilitat en tots els moments. Juguem sense por, sense culpa. Que no em faci mal, que no em danyin, que no em tallin, que els reconeixements tenguin una mirada i un tracte respectuós, que s’honrin els meus desigs sobre com parir. Que tinguem amor íntim i profund, més comunicació i més conversa.
Que continuï la festa!
Que visqui la vulva i vulva la vida!
