ABANS D'ARA

Nova gent: el gos (1982)

Peces històriques

Ramon Barnils
Ramon Barnils
14/01/2025
2 min
Regala aquest article

Article complet de Ramon Barnils (Sabadell, 1940-Reus, 2001) publicat tal dia com avui de fa quaranta-tres anys a El Món (15-I-1982). L’ARA va publicar a “Mirades” del passat 5 de gener una foto de Bruna Casas/Reuters centrada en un gos robot que conduïa un jove per uns topants de Barcelona. És un exemplar d’animal artificial que allibera d’algunes de les servituds descrites en aquesta peça irònica de Barnils.

De ciutat de les bombes [així era costum motejar Barcelona en el tombant de segle XIX] a ciutat dels gossos, vet aquí la llampant evolució de Barcelona, exemple ràpidament imitat per tota classe de comarques i comarquetes arreu, de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar. Tot això és nou. Fins fa quatre dies i des de sempre, des que el món és món i nosaltres, un poble mediterrani i no una llardosa, llorda comunitat anglosaxona i nòrdida, suïssa, aquí els gossos eren al seu lloc: –Calla, gos. –Ets més gandul que un gos. –Color de gos quan fuig. –Ca, barret. / Als gossos se’ls clavava un cop de roc o se’ls gratava l’esquena: o se’ls donava la bola o se’ls fregava el musell amb el nas; o se’ls ficava al carretó dels gossos o se’ls treia a caçar. És a dir que aquí els gossos, des de sempre, se’ls tractava com a qualsevol altra persona. Ara se'ls tracta com a gossos. El nom dels gossos és ben bé per terra: cacones a cada cantonada, rius als portals de les cases de pisos amb porter, clíniques, sanatoris. Pastilles contra la regla de les gosses, i contra l’escalfor dels gossos, meravella de la natura. Veus els gossos i les gosses pel carrer i no es diuen ni ase ni bèstia –ni bèstia què fas aquí. Drogats de pastilles repressives, engavanyats d’abriguets de temporada, xollats a la parisienne, al raspall o al doble zero, operats de tota mena de defectes, medicats contra tota llei de malalties, els gossos i les gosses cada dia s’assemblen més al Gos i a la Gossa únics, eterns, sense principi ni fi, omnipresents, omnipotents i impassibles. De gossos i de gosses, se’n veuen ara de tota mena: hi ha els gossos de fatxa i els d’espanyol, els de feixista i els de bòfia, els de gànguil, de llúdria, de pudor i de sometent. Hi ha els gossos Reagan, i els Brejnev, els Wojtyla i els Martín Villa. Hi ha el Gos i la Gossa. Ja només falta que els bufi l’esperit i ja les persones i els gossos ens podem preparar per dos mil anys més de d’això.

stats