La nova revolució masclista

Donald Trump en una imatge d'aquest dilluns.
28/01/2025
3 min
Regala aquest article

1. Ràbia. Que, segons el CIS, el 70% dels votants de Vox siguin homes (i un de cada tres de menys de 35 anys) és significatiu d’una certa incapacitat masculina d’assumir el principi elemental d’igualtat de drets, propi de les societats democràtiques, que ha esclatat en forma de revolució. Després d’haver avançat significativament en el reconeixement de la igualtat de gènere en les democràcies liberals, emergeix amb fúria un discurs autoritari, masclista, excloent i imperatiu que ha trobat en la figura de Trump un pregoner que el representa amb tots els seus components: insolència, menysteniment de l’altre, elitisme del poder, apoteosi de la violència com a forma d’autoritat. En resum, una manera d’entendre la humanitat i la vida: tots darrere la voluntat indomable d’un home, rodejat d’un petit grup d’homenots convençuts que tenen tot el poder del món per decidir el destí dels altres i als quals tot els està permès.  

Els primers episodis són desoladors. Donald Trump envia a Colòmbia dos avions d’immigrants expulsats dels Estats Units. El president Gustavo Petro s’hi oposa. Trump anuncia un aranzel del 25% per a qualsevol producte provinent de Colòmbia. Petro claudica: porta oberta al retorn dels expulsats per la ira trumpista. I ara què? Algú s’hi oposarà? Si hi havia dubtes sobre fins on podia arribar el ressentiment que ha dut Trump a la presidència dels Estats Units, decauen ràpidament. Les claudicacions s’encadenen. Qui gosa salvar la dignitat democràtica? ¿Reaccionarà Europa quan Trump enviï els primers senyals cap aquí, degudament insinuats en les advertències amb les quals es va exhibir a Davos, telemàticament? De moment no sembla que els europeus se sentin gaire al·ludits.

Defensar els valors és combatre la revolució autoritària –carregada de pulsions masclistes, pròpies dels que volen pintar el món des de l’abús sistemàtic de poder– amb la qual Trump i els homes de Silicon Valley ens volen posar a tots al seu servei. La seva obsessió contra la ideologia woke, que usen com a joguina per ridiculitzar les aspiracions de tots aquells que detesten la manera que ells tenen de fer-se els homenets i prendre el món a la mà, és una bona expressió de l’onada que s'acosta. I a la senyora Ana Botín no se li acut altra gracieta que rebre Trump agraint-li la seva "voluntat de desreglamentar". És a dir, d’eliminar tot allò que pugui posar límits a aquest nou poder tecnodigital que situa les xarxes al centre de l’escena com a espai de vehiculació de les seves fabulacions del món, de l’odi i de la insolència propis del masclisme desvergonyit que representen. Aquesta és la revolució cultural que ens amenaça, de part d’uns senyors que pretenen portar el món a una nova fase, conforme al disseny que ells han decidit.

Alguna cosa greu hi deu veure el Financial Times quan diu: “Els socis d’Amèrica hauran de defensar els seus valors tant com els seus interessos”. I no és banal l’advertència de Christine Lagarde quan parla “de crisi existencial” per les amenaces de Trump als seus socis habituals. De manera que és fundada la preocupació que Craig Calhoun ha expressat a Pep Martí (Nació Digital): “El meu temor és que es torni a un expansionisme de les grans potències que desestabilitzi encara més el món”.

2. Dominació. El poder és constitutiu de les societats, no hi ha una relació entre persones, entre grups, entre països per la qual no passi una diferència de potencial. El risc de dominació abusiva apareix en cada moment i relació. Trump (amb l’ajut de la banda de Musk, no oblidem que ells són el vertader poder) està disposat a forçar qualsevol noció de límits, fent seva una ideologia masclista que busca la mobilització dels barons especulant amb la seva incomoditat davant l’empoderament creixent de les dones. I aquesta és l’onada reaccionària que ens amenaça. Amb el risc de retrocessos significatius fins i tot en llocs com Europa, que, malgrat tot, havia avançat en termes de reconeixement.

Trump i companyia estan buscant segurament una polarització controlada entre els Estats Units i la Xina. I deixant les llibertats de la majoria en la foscor. La Xina s’ha donat per informada amb l’operació de DeepSeek, el seu model d’IA, que ha provocat un daltabaix a les borses americanes. ¿Europa claudicarà? ¿És inevitable el pas a l’autoritarisme postdemocràtic, amb un major control social de la població? De moment, les dretes callen. I el masclisme exulta en el rostre que l'encarna, amb cabells de color canviant i permanent cara d'enrabiat.

stats