La cursa de la vacuna

La vacunació ha demostrat ser efectiva en la prevenció de les malalties infeccioses al llarg de la història de la humanitat: ha portat a l’erradicació de la verola i ha baixat la incidència a la mínima expressió de malalties amb unes mortalitats elevades com el xarampió i la rubèola, entre moltes altres. No hi ha cap dubte que les vacunes són una eina indispensable per al manteniment de la salut pública. Però què és una vacuna? 

Una vacuna és una preparació farmacològica destinada a generar immunitat, és a dir, estimula el nostre sistema immunitari perquè sigui capaç de generar els anticossos o les defenses necessàries per combatre una malaltia. Aquesta preparació farmacològica pot ser desenvolupada a partir d'un fragment de l'agent infecciós o bé estar basada en la utilització de l'agent infecciós complet, sigui inactivat o atenuat. Per a la vacuna del covid-19, i gràcies als avenços en la biologia molecular i l’enginyeria genètica, s’ha pogut utilitzar una nova tecnologia: la de l'àcid ribonucleic missatger (ARNm). 

I què és l'ARNm? Un dels dogmes de la genètica i de la biologia és que a partir del material genètic (ADN) es forma una molècula intermèdia i l'única capaç d'entendre i expressar la informació del nostre material genètic, l'ARNm. Aquest ARNm serà traduït i formarà una proteïna. Les proteïnes són les encarregades de fer les funcions cel·lulars i de mantenir l'homeòstasi i el funcionament correcte de l'individu. 

Les vacunes desenvolupades per Pfizer-BioNTech i per Moderna es basen en la utilització de l'ARNm que codifica una proteïna de la recoberta vírica. Aquest ARNm està embolcallat amb una substància lipídica que li permetrà entrar a les nostres cèl·lules. Dins la cèl·lula alliberarà l'ARNm i, utilitzant la maquinària cel·lular, es podrà sintetitzar la proteïna de l'embolcall víric. Aquesta proteïna serà reconeguda com a “agent estrany” al nostre cos i activarà el sistema immunitari per eliminar-la. Aquest primer contacte amb aquesta proteïna permetrà sintetitzar els anticossos anomenats "de memòria" i que seran els que ens protegiran davant de futures possibles infeccions amb aquest virus. En altres paraules, la vacuna farà que el virus sigui neutralitzat abans que pugui créixer a dins nostre i, per tant, ni desenvoluparem la malaltia, ni en serem transmissors, a causa de la disminució del nombre de virus al nostre organisme. S’ha demostrat que les dues vacunes són eficaces, és a dir, que prevenen el desenvolupament del covid-19 en un 95% i 94,1% dels casos, respectivament, i sense provocar efectes secundaris remarcables. A més, recentment Moderna va publicar que la seva vacuna és eficaç amb algunes de les noves variants, com la del Regne Unit o la de Sud-àfrica. És una excel·lent notícia.

Així i tot, les dues vacunes presenten incògnites per resoldre. Entre d'altres, la durada d'aquesta immunitat. Però això no les fa insegures ni ineficaces. En aquestes darreres setmanes s’han sentit tota mena d’afirmacions poc acurades pel que fa als efectes d'aquestes vacunes que cal desmentir. Com ara que et modifiquen el material genètic, o que les presses les fan insegures. I m’explico. Aquesta tecnologia és impossible que et modifiqui el material genètic. L’ARNm no es pot integrar en el teu genoma, i per tant, o bé produirà la proteïna vírica o bé s’eliminarà ràpidament. Tampoc s’han demostrat insegures, ja que han passat tots els protocols de validació. Més aviat seria un exemple clar del que es pot arribar a aconseguir quan es disposa dels recursos tant humans com financers amb un objectiu comú.

Socialment, el fet de ser una tecnologia nova està causant un cert recel. Alguns semblen més favorables a la vacuna d'Oxford/AstraZeneca perquè fa ús d’una tecnologia ja testada prèviament. Aquesta vacuna utilitza l’ARNm encapsulat en un vector viral, al qual se li ha tret la capacitat patogènica, en lloc de l’embolcall de greix. Així i tot, és menys eficaç (62%) que les dues anteriors, però és més econòmica i es pot emmagatzemar més fàcilment. La vacuna d'Oxford/AstraZeneca no es va aprovar fins divendres. Més enllà de les picabaralles pel retard del subministrament als països de la Unió Europea, s’ha dit que aquesta vacuna no es recomana utilitzar-la per a majors de 65 anys. L’Agència Europea de Medicaments considera que s’ha testat poc en aquesta població i que són necessàries més proves per a aconsellar-la en aquest col·lectiu. Aquesta afirmació més que preocupar-nos ens hauria de fer veure que les agències reguladores no estan aprovant a tort i a dret i que no hi ha pressa que valgui per fer seguir els protocols de seguretat i eficàcia. 

El que és rellevant és que la comunitat científica està treballant per donar-nos el nombre més gran de vacunes possible. Com més n’hi hagi, millor. Cal tenir en compte que s’ha de vacunar tota la població mundial. Totes les vacunes estan passant pel rigor del mètode científic amb els assajos clínics corresponents. Com a societat hem d’estar preparats per vacunar-nos un cop rebem el permís de les autoritats sanitàries. No val dir que es vacunin els altres primer. Necessitem disminuir la circulació del virus i això només s’aconseguirà amb la majoria de la població vacunada. És un repte majúscul i la solidaritat hauria de passar per davant de tot i sense excuses. Confiem en la ciència i, sobretot, tothom a vacunar-se!

Núria Coll-Bonfill és investigadora a la Saint Louis University School of Medicine