La implicació frenètica d’Obama a la campanya de Kamala Harris és un senyal que Trump pot guanyar. I el to de decència desesperada amb què Obama està intervenint revela que la tuneladora argumental demòcrata ha topat amb una roca molt sòlida que no la deixa avançar: la del masclisme i la de les mentides.
Obama apareix en una seu de “votants negres” de Harris a Pensilvània, lamenta no haver vist, encara, la mateixa mobilització que quan ell es va presentar el 2008, se’n fa creus que en una elecció tan clara –“entre algú que va ser com vosaltres” i “algú que ha mostrat un constant menyspreu per gent com vosaltres”– continuïn asseguts a la cadira, i llavors s’adreça als homes i els diu: “Si no us entusiasma tenir una dona presidenta i busqueu excuses per no votar-la és perquè, en el fons, creieu que això és un signe de força. Perquè això és el que fa un home [com Trump], denigrar les dones?”
Minuts més tard, pregunta al míting: “Quan va ser correcte acceptar la mentida «mentre guanyi el nostre bàndol»?”
Obama ja sap les respostes: el masclisme impregna totes les capes del subconscient, a Amèrica i aquí. I Trump és el rei del masclisme. I pel que fa a les mentides, avui multiplicades per les xarxes, “mentre guanyi el nostre bàndol” (és a dir, mentre ens mantinguem en el poder i en els càrrecs) és un argument que fan servir dretes i esquerres.
Per això, la roca es deixaria perforar millor si el somni americà continués sent veritat, si la gent “com vosaltres” no acumulés tantes decepcions polítiques amb els demòcrates, si haguessin canviat Biden per Harris sense necessitat d’haver d’arribar a aquell debat tristíssim. Les preguntes d’Obama són indiscutibles, però en les preguntes mateixes té les respostes.
