Obligades a canviar de cognom
Exactament avui, dia 29/7, fa 29 anys que va morir Dorothy Crowfoot Hodgkin, premi Nobel de química el 1964. La tercera dona que el guanyava. Va ser per determinar, mitjançant difracció de raigs X, les estructures tridimensionals de substàncies bioquímiques complexes com ara la penicil·lina o la vitamina B12. Anys més tard també va desxifrar l’estructura de la insulina.
La Dorothy, britànica nascuda al Caire el 1910, té una història fascinant. I no només pels seus descobriments científics, sinó per la seva fermesa i el seu compromís social. Per començar pel final, en el seu discurs de rebuda del Nobel ja va deixar clar que “he estat escollida per respondre-us aquesta nit com a única dona del nostre grup [de guardonats amb el Nobel], una posició que espero que no sigui tan estranya en el futur per a distincions d'aquest tipus”.
No és insòlit, doncs, que no visqués gaire bé haver de deixar d’utilitzar el nom amb el qual signava totes les seves publicacions. Sembla que la van convèncer que substituís el seu nom científic habitual (Dorothy Crowfoot) pel seu nom de casada (Dorothy Hodgkin) quan ja portava 12 anys de matrimoni. Francament, se’m fa inexplicable que en societats avançades les dones (i només elles) hagin de canviar de nom si es casen.
Amb tot, a partir de llavors publicaria com a Dorothy Crowfoot Hodgkin; aquest va ser el nom amb el qual li van atorgar el Nobel i el que figura a la plana web dels guardons. Tanmateix, la Royal Society britànica s’hi refereix com a Dorothy Hodgkin i promou unes beques anomenades així. Curiosament, són uns ajuts per a personal investigador que necessita conciliació i treball flexible per circumstàncies personals “com ara responsabilitats de cura i/o condicions relacionades amb la salut.”
I és que ella, de ben jove, va ser diagnosticada d’una artritis reumatoidal que li deformava les mans i els peus, però això no li va impedir seguir investigant molt i bé i, a més, portar al món tres fills. De gran li va limitar la mobilitat fins al punt d’haver de desplaçar-se en cadira de rodes.
Per si no en tenia prou amb tot plegat, la seva preocupació per les desigualtats socials i el pacifisme i, en particular, per l'amenaça d'una guerra nuclear, va fer que presidís la Conferència Pugwash de 1976 fins a 1988. Les Conferències Pugwash de Ciència i Afers Mundials, o simplement Conferència Pugwash (lloc del Canadà on el 1957 es va fer la primera), van rebre el Nobel de la pau el 1995. Són convocades per científics, filòsofs i humanistes i el seu propòsit és la discussió d'assumptes com ara el desarmament i la responsabilitat social del científic. Van ser molt influents en la signatura dels tractats de no-proliferació d'armes nuclears.
Doncs això, la Dorothy ens va ensenyar que la ciència i la societat són més fortes quan es dialoga interdisciplinàriament i a consciència. Ella, més enllà de l’estructura de les molècules, va ser una dona de ciència i conviccions. Sigui amb el cognom que sigui que la vulgueu recordar.