Obstinació de l'impossible
Al jove protagonista de The Ghost Writer (edició en castellà: La visita al maestro) li passa que allò que vol escriure i que conté tanta veritat en el seu cap, esdevé fals quan ho ha posat per escrit. És un dels drames més descoratjadors dels que no tenen eines literàries suficients per transferir pensaments i emocions sense perdre la veritat pel camí. Proliferen les persones que, ja que la seva vida és plena d’aventures, et diuen que aquesta vida “és una novel·la”.
Tot és una novel·la, però les novel·les també poden ser avorrides i infames. Els fets narrats a Madame Bovary formen un magnífic argument per a una novel·la de Corín Tellado. A molts de westerns populars s’hi mouen personatges de tragèdies gregues. De manera que si l’amable lector-a creu que la seva vida és una novel·la, hauria de mirar d’escriure-la: només després, si de la seva vida n’ha sabut fer art i l’ha narrada de manera versemblant, podrà mantenir-se en el supòsit inicial. Tot plegat, amb el benentès que gaudeixen de fama i prestigi persones que, llibre darrere llibre, demostren les seves ineptituds literàries i que d’altres n’hi ha a les quals es nega el reconeixement que es mereixerien.
I tot això, per què? Se’m permeti una breu confessió: l’article que havia d’escriure per avui era d’una claredat enlluernadora mentre es cuinava al meu cap. Tractava una mica de com en poc temps han canviat tantes coses, la suma de les quals és una nova vida. I de com, remugant, ens hi anam avesant; de com la nova vida causa greus perjudicis a tots els que no manegen gran poder econòmic, sense que això que en diuen nou paradigma hagi causat contundents revolucions socials. Però ja des de les primeres línies he hagut d’admetre que la versió escrita del meu pensament sonava molt falsa.
Potser es podria explicar per una raó untada de puerilitat: volia rematar l’escrit amb una cita d’Erri de Luca, de la seva novel·la El crim del soldat: diu que “l’impossible succeeix contínuament”. L’impossible només ho és mentre no ha succeït. Després, queda integrat en el que ja és la nova vida. I succeeix contínuament, almenys fins que ho puguem suportar; i la vida no s’atura, no espera ningú.
Guillem Frontera és escriptor