Hem caigut en els paranys dels productors de combustibles fòssils

Mentre el món lluita amb la confluència sense precedents d'inundacions devastadores, incendis descontrolats i sequeres, el debat sobre la manera d'encarar la creixent crisi climàtica es veu cada cop més distorsionat per les grans empreses que difonen falses solucions i encoratgen narratives enganyoses.

El sector dels combustibles fòssils n'és un clar exemple. En un esforç desesperat per desviar l'atenció de la seva responsabilitat històrica pel que fa al canvi climàtic, les empreses petrolieres i gasístiques parlen de solucions tecnològiques, però la crua realitat és que tot plegat són tàctiques per paralitzar els canvis i continuar contaminant.

El carbó, el gas i el petroli són els principals impulsors dels problemes climàtics i representen més del 75% de les emissions mundials de gasos d'efecte hivernacle i gairebé el 90% de les de diòxid de carboni. Però els danys que causen no es limiten al canvi climàtic; els combustibles fòssils i els petroquímics —com els plàstics, els fertilitzants i els pesticides— enverinen l'aire, l'aigua i els nostres aliments, i perpetuen la injustícia ambiental.

L'eliminació gradual i completa del petroli, el gas i el carbó representa l'oportunitat més gran disponible per minimitzar els efectes catastròfics de l'escalfament global, limitar l'augment de la temperatura mitjana a 1,5 °C i salvaguardar el planeta per a les generacions futures.

Amb aquesta finalitat, una creixent coalició de governs, organitzacions de la societat civil, comunitats indígenes i ciutadans preocupats pel tema a tot el món s'està congregant per donar suport al Tractat sobre la no-proliferació dels combustibles fòssils. La seva proposta representa una solució factible a la crisi climàtica i ens orientaria cap a un futur sostenible.

Però el sector dels combustibles fòssils no es rendirà sense lluitar. Això es fa evident en la seva tàctica d'ecoimpostura: suggereixen que podem reduir les emissions mitjançant tecnologies com la captura i emmagatzematge de carboni (CAC), i la captura i utilització del carboni. Però actualment la CAC captura menys del 0,1% de les emissions globals, fa dècades que promet més del que aconsegueix, és ineficient i costosa i no accelera de cap manera el camí cap a l'abandonament dels combustibles fòssils.

Els que es beneficien del fet que les coses segueixin com abans compten també amb altres armes poderoses al seu arsenal. Una nova tàctica de distracció que està guanyant adeptes —principalment als EUA i altres dels principals països contaminants— és la geoenginyeria solar, també coneguda com a modificació de la radiació solar (MRS). Els defensors d'aquesta solució tecnològica, altament arriscada, creuen que disseminant partícules reflectants a l'estratosfera o manipulant núvols per atenuar el sol poden acabar amb alguns dels pitjors efectes de l'escalfament global, almenys temporalment.

Aquest enfocament, però, representa la més falsa de les solucions: un gran apòsit amb conseqüències potencialment desastroses, entre les quals hi ha la possibilitat d'alterar els patrons de les precipitacions mundials. I hi ha un altre problema addicional gegantí: el carboni roman a l'atmosfera durant milers d'anys, mentre que les partícules per atenuar el sol a l'estratosfera es dissiparien en un any o menys, per la qual cosa caldria renovar-les contínuament. Interrompre la geoenginyeria solar podria provocar un "xoc tèrmic" que portaria a una pujada mundial de les temperatures tan ràpida que ni els humans ni els ecosistemes podrien adaptar-s'hi. En altres paraules, aquest mètode requeriria manteniment durant un temps indefinit i una governança a escala mundial.

Malgrat tots els seus defectes i riscos, la MRS distreu els responsables de les polítiques de la urgent tasca d'anar eliminant de mica en mica els combustibles fòssils. Els EUA i la Unió Europea estan, de fet, investigant i discutint com podria aplicar-se. Així, una estratègia d'intervenció climàtica teòrica basada en bona part en la ciència-ficció ha esdeveningut un perill real i palès per a l'acció climàtica i la justícia ambiental.

L'enfocament correcte per a aquesta tecnologia d'alt risc és evitar-ne el desenvolupament i la implementació, com van suggerir més de 400 líders acadèmics de 50 països quan van sol·licitar un acord internacional de restricció de l'ús de la geoenginyeria solar el 2022. Els líders mundials han de prestar atenció a aquests advertiments, rebutjar la MRS i deixar de perdre un temps preciós en propostes que no són solucions.

Els governs tenen un paper fonamental en la lluita contra el canvi climàtic. Els líders polítics tindran l'oportunitat de demostrar el seu compromís en esdeveniments clau com la Cimera sobre l'Ambició Climàtica de les Nacions Unides —que tindrà lloc a Nova York el 20 de setembre— i a la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (COP28), que es farà a finals aquest any a Dubai. Han d'aprofitar aquestes oportunitats per fer passos significatius.

En primer lloc, els líders mundials han de seguir l'exemple de països com Vanuatu i Tuvalu —i de nombroses ciutats, institucions sanitàries, acadèmics i organitzacions de la societat civil a tot el món— i comprometre's amb un tractat ferm i clar sobre la no-proliferació dels combustibles fòssils. Els responsables de les polítiques, garantint l'absència de buits legals que pugui aprofitar el sector, poden evitar que els productors de petroli, gas i carbó posposin la caiguda inevitable de l'economia basada en els combustibles fòssils.

A més, els governs han de deixar de donar suport a l'economia de combustibles sòlids amb subsidis a les tecnologies d'eliminació de carboni i CAC, que simplement són una pantalla perquè el sector continuï expandint-se i possiblement ens condemni a un futur tòxic. Alhora, els líders polítics han de fer cas a la crida per un acord internacional que impedeixi el desenvolupament i la implementació de la geoenginyeria solar, i negar-se a normalitzar aquesta perillosa tecnologia experimental com una opció viable per a les polítiques climàtiques.

El més important és que podem embarcar-nos en una transició ràpida i equitativa per abandonar els combustibles fòssils. És l'obligació dels nostres líders envers els ciutadans i les generacions futures encarar l'emergència climàtica actual amb solucions reals. Cal rebutjar les distraccions perilloses que entorpeixen les accions significatives. El món crema i no hi ha temps per perdre en solucions il·lusòries.

Copyright Project Syndicate