I si oferim Menorca?
Tots coneixem la tràgica història dels presoners francesos de Cabrera, que Denis Smith anomena oportunament els soldats oblidats de Napoleó, perquè, en efecte, van ser oblidats i abandonats per tothom, pels seus i pels altres. Però no és tan coneguda la història prèvia. Cabrera no va ser la primera destinació escollida: abans hi va haver plans per distribuir aquells presoners a totes les Illes Balears, un poc per hom.
A Menorca ens n’havien d’enviar a centenars, potser milers, però algú ho va aturar. Des de 1802 l’illa tornava a estar sota dominació espanyola, després de quatre anys ocupada pels britànics. Set anys més tard, però, qui encara hi tallava el bacallà era l’almirall Cuthbert Collingwood, comandant en cap de l’armada reial britànica. Vivia a una casa que avui encara existeix, amb unes vistes que dominen tot el port de Maó. Va ser ell qui va decidir que a Menorca només hi vindrien uns quants oficials francesos, que serien més o menys ben tractats. De la tropa, que se n’ocupàs un altre. El 21 d’abril de 1809 la flota presó procedent de la badia de Cadis, arrossegada per navilis espanyols, va comparèixer davant el port de Maó, i a Collingwood li va faltar temps per exigir als capitans que girassin cua i es dirigissin a Mallorca, enviant una carta al governador espanyol per dir-li –és a dir, per ordenar-li– que s’oblidàs de Menorca.
A partir d’aquí ja sabem què va passar: a Mallorca tampoc no els van voler i els van facturar cap a Cabrera. Oficialment la Junta Suprema de Mallorca s’havia de fer càrrec del sosteniment dels presoners francesos. I al principi va ser així, però a poc a poc tothom els va anar oblidant. Tant, que els presoners van començar a morir com a mosques, de gana i de malalties. Es calcula que dels 11.000 que van desembarcar a Cabrera només en van sortir vius 3.600. Els morts van passar de llarg dels 7.000.
Europa, segle XXI. No són francesos. Tampoc enemics. La majoria són africans. Són milers i arriben per la mar, però la rica i culta i humanista i exemplar Europa no sap què n’ha de fer. O, més ben dit: fins fa poc no ho sabia, però ara ja sí. La nova plana major europea, amb la presidenta Ursula von der Layen al capdavant, ha normalitzat el discurs de l’extrema dreta assumint la queixa collingwoodiana de Giorgia Meloni: aquí no els volem, que els engronsi un altre. La diferència és que ara hi ha una factura d’uns quants zeros pel mig. Von der Layen ha posat catifa vermella a la líder de l’extrema dreta amable (perdonau l’oxímoron) perquè expliqui als seus col·legues la gran solució: tancar els presoners –és a dir, els migrants, o sigui, és el mateix– fora de les fronteres de la Unió Europea, i pagar a qui els vulgui tenir. Cap a Cabrera, idò. Vull dir, cap a Albània.
A diferència dels presoners napoleònics, ara l’expulsió i el tancament de migrants es paga bé. Què li dona Itàlia a Albània per ‘gestionar’ (paraula horrible que cada vegada empram més i per a tot) els migrants expulsats? Segons la premsa italiana, el primer contingent d’estrangers enviat a Albània ha costat 18.000 euros per migrant, que s’afegeixen als 800 milions que en cinc anys Itàlia pagarà a Albània per la construcció i el manteniment de la presó –ells li diuen centre– de Gjadër.
Però, i si ens ho miram d’una altra manera? En aquests temps líquids tot s’hi val, i qui no és flexible no puntua. Ens podríem demanar, per exemple, què tenen els albanesos que no tinguem els menorquins. Si la nova política europea va cap aquí i paguen bé, per què se n’ha de beneficiar un país que no és soci del selecte club europeu? Ara que s’ha obert la veda i que ja no hi ha cap Collingwood que ho impedeixi, per què no oferim Menorca per tancar-hi migrants a preu de mercat? A més de donar feina podríem equilibrar la balança fiscal. Oblidem-nos del règim especial, de les compensacions per la insularitat i del deute històric espanyol. Que pagui Europa a canvi de fer-li un servei, i tots contents. A la Mola tenim un milió de metres quadrats plens d’edificis que cauen. I que no s’enfadin els de Ciutadella: si vam ser bons per posar plaques solars a Punta Nati, també ho hauríem de ser per posar-hi un camp de concentració de migrants estrangers. Perquè estarem d’acord que les persones són més importants que les plaques solars, no?
A 18.000 euros per migrant hauríem de fer un pensament. Si a les Illes Balears ja tenim l’experiència i l’honor d’haver inaugurat a Cabrera el primer camp de concentració de l’era moderna, en ple segle XXI podríem ser els primers a encetar el nou nínxol de mercat que han obert Meloni i Von der Layen. Reserva de la Biosfera, Menorca Talaiòtica Patrimoni Mundial, Reserva Starlight, i ara també Paradís dels Migrants. No rigueu, no.
