Professor de la UIBAra fa just tres anys, una mare, acompanyada de dos fills petits, era expulsada de mala manera d’un taxi a la plaça d’Espanya de Palma perquè la taxista "no iba a consentir que le hablaran en catalán en su vehículo". Només uns dies abans, el comandant d'un avió de la companyia Vueling que feia el trajecte Barcelona-Maó obligava dues passatgeres a abandonar l’aeronau per un incident amb una auxiliar de vol que els recriminava haver-s'hi adreçat en català.
Aquest és el rerefons immediat que esperonà l’aleshores grup parlamentari de Més per Menorca a presentar una esmena als pressupostos de la Comunitat Autònoma per al 2018 encaminada a fer possible la creació d'una Oficina de Drets Lingüístics. La gestació d’aquest òrgan ha estat des d’aleshores llarguíssima, d'una lentitud gairebé exasperant, i ha hagut de superar no pocs entrebancs. La legislatura passada acabà sense que la proposta es fes realitat i, després de les eleccions, va estar a punt de quedar fora del pacte de govern a què arribaren les tres forces polítiques que havien revalidat la majoria. Finalment, i gràcies a la insistència de MÉS per Mallorca en la negociació, es va convertir en el punt 154 dels Acords de governabilitat (Acords de Bellver). Fruit d’aquest compromís, el Govern autonòmic hi va donar llum verda amb l’aprovació del Decret 89/2019, de 29 de novembre, de creació de l'Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics a les Illes Balears. Ara, un any després, tot indica –el conseller Martí March ho anunciava dijous en seu parlamentària– que entrarà en funcionament de manera imminent.
L’Oficina, que queda configurada com un servei dependent de la Direcció General de Política Lingüística, té per objecte "vetlar per la defensa i promoció dels drets lingüístics dels ciutadans de les Illes Balears". I encara que entre les seves actuacions també figuren la canalització de suggeriments de millora de l’atenció lingüística dels serveis públics i l’assessorament en matèria de drets lingüístics, la més important, fora dubte, vendrà donada per l’atenció a les reclamacions que interposin els ciutadans per la vulneració de drets lingüístics. I és que d’un temps ençà, potser més que mai, sovintegen, en un degoteig que no acaba, les notícies al·lusives a episodis en què s’impedeix o com a mínim obstaculitza els ciutadans a l’hora d’exercir el dret d’usar el català com a llengua de preferència, especialment en la seva relació amb els poders públics: tant de dirigir-s'hi com, sobretot, de ser corresposts en aquest idioma (basta només pensar en els casos que de manera recurrent es produeixen en l’àmbit sanitari, en el de les forces i cossos de seguretat o a l’Administració de Justícia).
Ara bé, tot i això, seria imprudent aixecar falses expectatives: no passarem del no-res al tot. D’una banda, la inexistència fins ara de l'Oficina no ha equivalgut a una inacció absoluta anterior en matèria de tutela dels drets lingüístics. Perquè aquesta tasca, bonament, ja s'ha anat fent (s’ha intentat fer) tant per part de l’Administració, com a mínim en aquesta darrera legislatura i mitja, atès que la restaurada Direcció General de Política Lingüística té específicament encomanada, entre les seves competències, la seva promoció i defensa (art. 10 del Decret 24/2015), com també des de la societat civil. D’una manera segurament més voluntarista que efectiva, organitzacions com l’Obra Cultural Balear, amb la ‘Bústia dels Drets Lingüístics', activada enguany mateix (l’entitat ja havia comptat en altres èpoques amb instruments equivalents), o la Plataforma per la Llengua, amb el seu canal de ‘Queixes i denúncies', han estat –i ho continuaran fent– complementant i, no poques vegades, suplint els poders públics en aquesta comesa.
En segon terme, l’Oficina no és la panacea que ens guarirà de tots els mals: no acabarà amb la situació d'indefensió en què es troba el parlant de la llengua pròpia del territori. No sols perquè l’actual marc legal de la llengua catalana a les Illes Balears impossibilita fer-ne ús amb la plenitud pròpia d'una llengua veritablement oficial (l’actual estatus d’oficialitat devaluada consagra la desigualtat entre llengües), sinó per la naturalesa mateixa de l’Oficina, més propera a un òrgan d'arbitratge i mediació i, en tot cas, sense potestat sancionadora. Com és lògic, el seu marge d’actuació serà més ampli i la seva acció, més eficaç quan la reclamació afecti òrgans de l’Administració de la Comunitat Autònoma i entitats que en depenen, perquè se’n preveu un deure de col·laboració i un termini màxim de resposta, que no quan es tracti d’altres administracions (local, insular, estatal) i, més encara, de persones físiques o jurídiques privades. En aquests darrers casos, el paper de l’Oficina serà fonamentalment d’intermediació i conciliació entre la persona que ha presentat la reclamació i la part que ha originat els fets que n’han donat lloc.
L’experiència comparada, no obstant això, com la d'Elebide (Servei per a la garantia dels drets lingüístics) del País Basc, l’Oficina de Garanties Lingüístiques de Catalunya o, la més recent, l’Oficina de Drets Lingüístics del País Valencià, ens mostra que el caràcter proactiu d’aquests òrgans permet corregir un nombre considerablement elevat de les situacions denunciades. Així mateix, el sol fet de conèixer que podrà disposar d’una mínima cobertura institucional en cas de ser víctima d'un episodi de conculcació dels seus drets contribueix a proporcionar seguretat al parlant a l’hora d’exercir-los (seguretat lingüística). I, en qualsevol cas, l'activació de l'Oficina permetrà que per primera vegada hi hagi un òrgan de l’Administració expressament i exclusivament dedicat a la tutela dels drets lingüístics. I només per aquest motiu la seva aparició ja seria una molt bona notícia.
Ara resulta imprescindible esperar-ne l’entrada en funcionament efectiu, dotar-la amb els recursos materials suficients i el personal mínim necessari previst reglamentàriament, deixar-la fer feina amb tranquil·litat i donar un vot de confiança a les persones que n’assumiran la responsabilitat. Benvinguda sigui l’Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics.