Oh, Europa! La veu de les Illes a Europa

El juny de 1994, aviat farà 30 anys, TV3 va estrenar Oh, Europa!, amb un capítol ambientat a cadascun dels dotze estats que en aquell moment configuraven la Comunitat Europea. Els qui tenim memòria d’aquella època sovint compartim una certa visió nostàlgica i naïf del que pensàvem que seria Europa: la cooperació per la pau i la prosperitat, capaç d’anar més enllà dels interessos purament econòmics –netament capitalistes– que n’impulsaren en gran part la creació.

Trenta anys després de l’estrena, gairebé quaranta anys després de l’adhesió de l’estat espanyol, aquest 9 de juny estam convocades a triar els 720 membres del Parlament Europeu. Sense entrar en detalls competencials o institucionals, hi ha un element indiscutible que hauria de mobilitzar el vot i impulsar la participació: Europa defineix una part molt important de les polítiques que determinen el nostre dia a dia, i sovint no en som del tot conscients: l’accés a l’habitatge, l’agricultura i la pesca, el medi ambient, l’energia, la política migratòria i de cooperació, la mobilitat, la circulació de capitals, entre moltes d’altres.

I aquestes polítiques que ens afecten directament, després de tots aquests anys, continuen sense tenir en compte els problemes propis de les illes. Prop del 5% de la població de la Unió Europea vivim a illes i, per tant, compartim dificultats i greus amenaces indefugibles per la nostra condició geogràfica. Des de fa quinze anys, el Tractat de Funcionament de la UE estableix que les polítiques de cohesió econòmica, social i territorial han de prestar una especial atenció a les regions insulars, però fins ara no s’ha duit a terme la concreció d’aquest reconeixement.

I a les Illes ho sabem bé, a Ara Més / Ara Repúbliques ho tenim clar: quantes vegades no ens han contestat, per evitar donar resposta a les nostres demandes, que “Europa no ens deixa”. Això no els ho van dir a les regions ultraperifèriques, que disposen d’un règim excepcional general, o a les illes del mar Egeu, a les quals se’ls compensa via fons agrícoles per les seves especials característiques. En canvi, aquí ens ho ha dit el PP i ens ho ha dit el PSOE, partits amb àmplia representació al Parlament Europeu que incorporen algunes veus illenques d’obediència estatal amb nul interès o capacitat per impulsar normes i polítiques que defensin les nostres Illes.

A la legislatura 2019 - 2024, només un dels set grups polítics amb representació al Parlament Europeu ha tingut com a prioritat el reconeixement efectiu de la insularitat: és el grup Verds/ALE, al qual pertanyem nosaltres, i que aplega 41 partits sobiranistes, regionalistes i autonomistes de tota la Unió Europea, units sota el lema ‘Treballam per una Europa democràtica, diversa, sostenible, solidària i pròspera’.

I què significa reconèixer la insularitat? En primer lloc, implica aprovar una agenda per a les illes d’Europa: una agenda política urgent, que ha de preveure, com a nucli clau, la gestió sobirana dels recursos. Volem que la UE reconegui el dret de les illes a disposar d’eines que permetin gestionar els recursos escassos atenent les debilitats territorials i la gran pressió a la qual estan sotmeses. Aquesta sobirania és precisament la que ens ha de permetre garantir el dret a un habitatge digne, regular les portes d’entrada a les illes, defensar la no privatització de sectors estratègics, protegir la pagesia i el comerç local i disposar d’una fiscalitat adequada. Ja es fa a altres regions europees, no cal inventar la pólvora: necessitam representants disposats a lluitar per aquesta agenda insular, que a més, ha d’incloure transversalment totes les especificitats a les quals fan front les illes europees, establint solucions excepcionals per a les problemàtiques pròpies.

La nostra òptica insular parteix, a més, d’una idea molt clara de la Unió Europea que volem. Ha de ser, ara més que mai, un referent de l’estat del benestar i garant de la democràcia. Una Europa més feminista, justa i igualitària, l’Europa de les persones. Una Europa verda i social, en la qual transició ecològica no generi noves bretxes socioeconòmiques. Un espai on es protegeixi la pagesia, la producció d’aliments locals, el comerç de proximitat i les petites empreses arrelades al territori. Volem una Europa que no es conformi a ser un espai de pau en el seu interior, sinó que actuï com a agent pacificador i antifeixista en un context mundial crispat i violent.

Demanam molt, d’aquesta Europa. I sabem que amb una veu i una agenda pròpies, hi tenim molt a dir i molt a fer.