Pixar fora de test és una expressió que en si no és digna d’una columna, com tampoc ho és que un vicepresident del Govern ho faci. Aquest dimarts Juan Pedro Yllanes es va absentar durant el debat de la llei més important d’aquesta legislatura: la turística. Per respecte al legislatiu, per ventura hauria d’haver emmudit i admetre que no havia aconseguit seduir la majoria dels diputats per ficar-hi les seves esmenes d’energia.
El més greu és que va deixar en evidència l’Executiu i els partits del Pacte amb la boca petita. Si tan convençut estava que eren transcendentals les mesures climàtiques que proposava i que no va saber negociar a temps, que hagués fet una roda de premsa i hagués dit clar i català que estava decebut. Però no, va desaparèixer en silenci i, fins que no es va començar a respirar un ambient estrany al Parlament, ningú es va assabentar de l’ofesa d’Yllanes.
L’estampa que es projectava té un rerefons molt més greu que el que es percep a simple vista. S’ha menyspreat el Parlament des del primer instant de la tramitació d’aquesta llei. Les ingerències dels partits, el sector i el Govern han estat grosses, s’ha tutelat en excés la tasca dels legisladors, però fer aquesta anàlisi amb bisturí donaria per omplir tres pàgines.
El que és cert és que Yllanes, l’única persona en actiu a les Illes que pot presumir d’haver format part dels tres poders –executiu, legislatiu i judicial–, hauria de tenir-ne molt clara la separació, com va impulsar Montesquieu, i recordar que és el legislatiu que ha de fiscalitzar l’executiu.
La sang, asseguren, no ha arribat al riu, però el que havia de ser la gran foto final amb els tres partits del Pacte celebrant una llei turística de consens va quedar amb una abraçada de Francina Armengol i Iago Negueruela. El pitjor per a Yllanes és que, tot i que li ha molestat més d’un pic que s’apunti Negueruela com el vicepresident de facto, li va deixar tastar la cadira durant la votació de la llei turística. Se’n deu haver penedit?
