Un oportú i necessari “i ara què?”
Desenes de Milers de persones, que són les que hi va haver a Palma el passat 21 de juliol a la manifestació contra la massificació turística, han de tenir conseqüències. Ningú no pot pensar que això quedarà així. Per això, resulta oportuna i necessària la pregunta que Maria Llull fa aquesta setmana tant als convocants, entitats adherides i sociòlegs, com al Govern: “I ara què?”. Sabem que no hi ha una resposta única. La realitat que ha mobilitzat la gentada és tan complexa i afecta tants d’aspectes de la vida a les Illes, que només es pot afrontar demanant-se cadascuna de les parts –societat civil, poder polític i poder econòmic– aquest “i ara què?”.
El malestar, la preocupació, la frustració o l’emprenyadura que provoquen la resposta social al carrer tenen grans diferències respecte d’altres mobilitzacions. Pens en la marea verda per l’educació pública, de qualitat i en català. Tot i que també se’n veia afectada la totalitat de la societat –la comunitat educativa som tots–, allò era sobretot la reacció a les polítiques del Govern de Bauzá. Si es canviaven aquestes polítiques i les urnes destronaven qui les imposava, s’arreglava bona part del problema. Ara no.
Ara el Govern de Prohens no se’n sent responsable perquè la massificació turística i tots els problemes que se’n deriven, des de l’accés a l’habitatge a la destrucció del territori, són fruit de dècades i dècades d’unes polítiques i una societat errades. Però Prohens és responsable de gestionar-ho en el present i, sí, també el futur i les urnes valoraran el que faci en aquest sentit. I a la ciutadania que pensa que és necessari un canvi de rumb li toca ser l’element de pressió que és perquè els que governen no puguin mirar cap a un altre costat i facin les passes per anar revertint la situació.
