Els partits d’esquerres –bé, bàsicament MÉS i el PSIB– afronten les eleccions amb una clara oportunitat electoral per mantenir-se –i potser fins i tot per créixer– a causa de la radicalització cada vegada més clara de la dreta. El PSIB, amb el reforç de Pedro Sánchez des del govern espanyol, té cada pic més espai al centre polític que els populars de Company abandonen alegrement seguint la deriva d’un Casado enlluernat per Vox i Ciutadans. Si MÉS assumeix una campanya clarament d’esquerres, els socialistes d’Armengol gairebé tot just s’hauran de disputar el centre amb El Pi, que també pot aprofitar la desorientació dels populars.
Malgrat una legislatura amb escenes poc brillants, el context polític actual pot afavorir socialistes i econacionalistes. Però per a això cal que cada un dels dos partits afronti la campanya centrant-se en el seu electorat potencial: el PSIB, concentrant-se a seduir els votants de centre i centreesquerra, i els electors d’esquerres a qui no els encaixa el nacionalisme de MÉS. Els econacionalistes, per la seva banda, hauran de superar errors comunicatius com els que han tingut amb l’autopista de Campos a Llucmajor, i trobar la manera de compensar que no vagin amb ERC a les europees per tan sols un vot. Però, sobretot, tenen el repte d’assumir un discurs valent i contundent clarament més a l’esquerra que el dels socialistes.
Amb tot, a les forces progressistes els queda una incògnita: el paper de Podem, una formació que ha perdut un corrent intern sencer i que sembla que no aconsegueix definir-se a les Illes Balears. Si foradàs, també posaria en perill una possible reedició del pacte d’esquerres.