Una oportunitat per a El Pi
El 2010, servidor i un grapat de ciutadans preocupats per la deriva dels partits d'àmbit balear, creàrem la plataforma “Per una veu pròpia”. Teníem un únic objectiu: posar vaselina entre les diferents formacions polítiques nacionalistes i regionalistes existents aleshores per evitar la catàstrofe que ens ensumàvem. Bàsicament, prioritzar els interessos del país als personals o de partit evitant així una fragmentació que posava al límit la pròpia capacitat de supervivència.
En contra de la voluntat de molts, demanàvem que el PSM, Entesa, Iniciativa-Els verds, ERC... s’ajuntessin per crear un nou subjecte polític, així com que la Lliga regionalista i Convergència per les Illes concorreguessin plegats a les eleccions. Érem gent pragmàtica, sociòlegs i politòlegs en gran part. Tots amb pànic davant la perspectiva que una tempesta perfecta permetés la victòria del qui ha estat el president més gris de la nostra història. No ens equivocàrem.
Amb els anys el sentit comú s’imposà i MÉS i El Pi esdevingueren una realitat. He de reconèixer, però, que erràrem en una de les profecies que férem. En la unió del PSM i Iniciativa-Els verds no ha acabat essent prominent el discurs dels primers, numèricament molt superiors, ans al contrari. Del PSM històric d'homenots com Damià Pons, Sampol, Morro i Serra, poc en queda, i de la idea de convertir MÉS en un espai ampli i transversal probablement tingui els dies comptats.
Si inicialment Biel Barceló gosà sortir de la zona de confort per assumir les regnes del motor econòmic del país, de llavors ençà les purgues internes s’han succeït sempre del mateix costat i en la mateixa direcció. Les pressions d’un GOB radicalitzat per por que el seu enfant terrible Terraferida els passàs per davant inicià una guerra mai vista contra antics companys de viatge. Els grans beneficiats foren el sector proper a Iniciativa, els complexos i pors pessemeres feren la resta.
Quedava, però, un darrer escull. Enmig de les primàries el GOB atorgà el Premi ciment al qui fou per 10 anys batle d’Esporles, Miquel Ensenyat, però guanyà folgadament amb un 70% de suport a la contrincant Fina Santiago. Una pedra a la sabata que possiblement es resoldrà fent el llit a l’actual portaveu parlamentari del partit i coincidint amb la dissolució, ara ja irreversible, del PSM dins el nou projecte d'ensaïmada podemita.
D’aquesta deriva fins ara n’ha recollit els fruits el PSIB, però depenent de com es moguin les peces del tauler d’escacs de la política balear s’obre una oportunitat perquè El Pi es converteixi en el nou referent de país. Un partit que avantposi per damunt de tot els interessos dels ciutadans de les Illes, que defensi la nostra identitat, que sigui autoreferenciat i sobretot, que no tingui àncores que li impedeixin fer política. Un partit que tingui clar un Projecte per a les Illes.
