Orfes

La mort de la filòloga Aina Moll ha arribat poques setmanes després de la fi de l’any dedicat a l’escriptor Josep Maria Llompart. Dues personalitats amb trajectòries reconegudes per bona part del poble de Mallorca, fins al punt que en ambdós casos varen ser considerats referents de país. Moll i Llompart formen part de la categoria de donasses i homenots amb una veu pròpia, independent i que era escoltada en les hores més greus de la nostra història recent.

Per a molta gent, totes dues personalitats són recordades per una obra i una dedicació professional destacada però, a la vegada, també se’n serva dins la memòria una vessant personal i gairebé entranyable. Així doncs, hom sol recordar el Llompart que amb veu ferma reivindicava la llengua catalana pel seu nom a la manifestació per l’autonomia de 1977, i els més grans també encara el varen veure passejant com un veïnat més pel barri de Pere Garau, on vivia. Per la seva part, n’Aina Moll serà recordada, entre d’altres mèrits, per alçar la veu contra la política lingüística de José Ramón Bauzá, quan ja havia entrat a la vuitantena, però també moltes de mallorquines la veuran com una excel·lent professora de francès a l’institut Joan Alcover.

Els pobles amb autoestima, amb una societat civil forta i amb una democràcia consolidada, reconeixen els seus referents i en tenen cura. Són personalitats amb una carrera professional meritòria i amb unes idees clares i públiques que esdevenen líders cívics més enllà de la coincidència ideològica o no d’uns ciutadans que se’ls escolten.

Potser és una sensació o potser és una realitat, però sembla que darrerament Mallorca es troba òrfena d’aquests tipus de referents reconeguts per un gruix important de la població.

Sovint s’ha dit que els darrers anys de la dictadura franquista varen ser temps en què escriptors, cantants i actors s’alçaren com a portaveus de l’oposició rupturista perquè els partits polítics fora del règim eren prohibits. Després arribà la Transició, les majories socialistes a l’Estat i les populars a les Illes Balears, i els partits polítics assumiren progressivament, com toca en una democràcia, el paper que havien protagonitzat anteriorment els intel·lectuals.

El nostre gran drama és que, a mesura que desapareixien els referents que havien tengut un paper important a final del segle XX (per exemple, els anys noranta perdérem Llompart, Damià Huguet i Guillem d’Efak), no han estat substituïts per noves personalitats que ocupin el seu lloc.

Tal vegada aquesta orfandat de veus independents que siguin escoltades es pot atribuir a la maduresa de la societat mallorquina, que ja no necessitaria tuteles paternalistes. Tanmateix, l’absència de donasses i homenots com els d’un temps pareix més atribuïble a les malalties que assolen la nostra terra com són el caïnisme, la desnacionalització, la descohesió i el provincianisme.

Això no vol dir que no convisquin entre nosaltres escriptors, actors i periodistes capaços de tenir prou ascendents entre el poble de Mallorca, però o bé no són reconeguts com a veus transversals i vàlides per un gruix important de mallorquins i mallorquines o bé aquestes personalitats s’han escorat tant cap a una determinada opció que els invalida per esdevenir referents gairebé inqüestionables.

On són les dones i els homes capaços d’alçar-se i assumir la veu del poble de Mallorca? On són les dones i els homes que amb unes declaracions a premsa fan tremolar els gabinets oficials de comunicació de qualsevol govern, tant de dretes com d’esquerres? On són les dones i els homes idonis per posar-se al capdavant d’una protesta per combatre una agressió contra la llengua, la cultura, el medi ambient o la dignitat col·lectiva? On són les dones i els homes, prou reconeguts per votants de diferents opcions polítiques, que puguin capitanejar una candidatura de país per a les pròximes eleccions estatals?

Per ventura som en un moment d’interregne en què ens han abandonat els referents que ens havien acompanyat durant dècades però encara no han sorgit les noves veus i els nous lideratges que puguin ser escoltats per les noves generacions de mallorquins i mallorquines. Sigui com sigui, en aquest temps d’incertesa i inestabilitat, molts ens sentim orfes de personalitats fortes i reconegudes que ens recordin que tenim futur com a poble.